Ayuda

Joan Fuster i Ortells

Biografía

Fuster i Ortells, Joan. Sueca (Valencia), 23.XI.1922 – 21.VI.1992. Ensayista, historiador, crítico literario y poeta.

Nacido en una familia de procedencia de labradores, la primera excepción fue su padre, tallista de imágenes, profesor de dibujo y destacado carlista de la comarca.

Joan Fuster, pues, no fue un hombre de letras por tradición familiar. En 1943 empezó a estudiar Derecho en la Universidad de Valencia y combinó los estudios con la formación autodidacta como crítico literario y columnista. Publicó en Las Provincias su primer artículo: “Vint-i-cinc anys de poesia valenciana”. De 1946 a 1956 codirigió con Josep Albi la revista Verbo.

A partir de 1947 y después de licenciarse, ejerció de abogado en su ciudad natal, donde vivió siempre. Paralelamente colaboró en la prensa y en algunas revistas catalanas que vieron la luz en el extranjero. En México publicó La literatura catalana a la Renaixença. Pero sus primeros libros fueron de poemas: Sobre Narcís (1949), Ales o mans (1949), Terra en la boca (1953) y Escrit per al silenci (1954). Una parte considerable de la obra de Joan Fuster trata de temas relacionados con el País Valenciano y, más concretamente, con sus peculiaridades sociales, políticas y culturales. Es un conjunto de escritos que nacen de la posición moral, política y comprometida del escritor con su tierra y su tiempo. A lo largo de su trayectoria intelectual tuvo que vencer diferentes adversidades: la censura, la hostilidad oficial o el silencio de los medios de comunicación.

Intelectual de una gran influencia en el mundo de las letras en catalán, autor de una obra prolífica y variada de temas, en la que destaca, por su trascendencia, el ensayo político Nosaltres els valencians (1962), libro esencial para el conocimiento de la historia, la cultura y los problemas de identidad nacional, un auténtico revulsivo entre los sectores inmovilistas de la sociedad valenciana. La obra de Fuster además de ser diversa en cuanto a temas también lo es en técnicas y géneros. Ha utilizado, sobre todo, el ensayo largo: —El descrèdit de la realitat (1955)—, pero también el aforismo —Judicis finals (1960)—, el diario íntimo —Indagacions possibles (1958)—. Estudió la obra de Ausiàs March, san Vicente Ferrer, Salvador Espriu y Josep Pla, entre otros. Construyó una teoría coherente y documentada de la historia del País Valenciano. Fue distinguido, con el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1975) y con la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (1983). A título póstumo, el Consell de la Generalitat Valenciana le concedió la Alta Distinció al Mèrit Cultural. Fue presidente de la Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (1987-1991). Está considerado uno de los más importantes ensayistas de la literatura catalana contemporánea.

 

Obras de ~: Antolología del surrealismo español, Alicante, Verbo, 1952; La poesia catalana fins a la Renaixença, México, ECM, 1954; Pàgines escollides de Sant Vicent Ferrer, Barcelona, Barcino, 1955; Les originalitats, Barcelona, Barcino, 1956; Figures de temps, Barcelona, Selecta, 1956; Nosaltres els valencians, Barcelona, Edicions 62, 1962; El País Valenciano, Barcelona, Edicions 62, 1962; Diccionari per a ociosos, Barcelona, A.C., 1965; Causar-se d’esperar, Barcelona, A.C., 1965; Combustible per a falles, València, Garbí, 1967; Consells, proverbis i insolències, Barcelona, A.C., 1968; Obres completes I. Llengua, literatura, història, Barcelona, Edicions 62, 1968; Obres completes II. Diari 1952-1960, Barcelona, Edicions 62, 1969; Obres completes III. Viatge pel País Valencià, Barcelona, Edicions 62, 1971; Literatura catalana contemporània, Barcelona, Curial, 1972; Contra Unamuno y los demás, Barcelona, Península, 1975; Obres completes IV. Assaigs, Barcelona, Edicions 62, 1975; Contra el noucentisme, Barcelona, Crítica, 1977; Obres completes V. Literatura i llegenda, Barcelona, Edicions 62, 1977; Ara o mai, València, 3i4, 1981; Indagacions i propostes, Barcelona, Edicions 62, 1981; Sagitari, Valencia, Diputació, 1984; Set llibres de versos, Valencia, 3i4, 1987; Llibres i problemes del Renaixement, Barcelona, PAM, 1989; Obres completes VI. Assaigs 2, Barcelona, Edicions 62, 1991; Obres completes VII. Llengua, literatura, història 2, Barcelona, Edicions 62, 1994; Llegint i escrivint. Artículos periodísticos en Levante-EMV (1952-1957), Barcelona, Prensa Ibérica, 1995.

 

Bibl.: J. Pla, “Joan Fuster”, en Homenots. Novena sèrie, Barcelona, Destino, 1962, págs. 49-86; VV. AA., Joan Fuster en els seus millors escrits, Barcelona, Arimany, 1982; J. Iborra, Fuster portàtil, Valencia, 3i4, 1982; M. Llanas y R. Pinyol, “La literatura d’idees”, en Història de la literatura catalana, vol. X, Barcelona, Ariel, 1985, págs. 113-115; J. Ballester, Joan Fuster: una aventura lírica, Valencia, 3i4, 1990; T. Mollà, Joan Fuster: converses inacabades, Valencia, 3i4, Tàndem, 1992; VV. AA., Joan Fuster entre nosaltres, Valencia, Generalitat Valenciana, 1993; A. Furió, Àlbum Fuster, Valencia, IVEI, 1994; V. Salvador, Fuster o l’estratègia del centaure, Valencia, Bullent, 1994; J. Ballester y A. Furió, Joan Fuster (1922-1992). Deu anys després, Barcelona, ILC, 2002.

 

Josep Ballester Roca

 

Relación con otros personajes del DBE

Biografías que citan a este personaje

Personajes citados en esta biografía

Personajes similares