Ayuda

Aleix de Gilabert de Meya

Biografía

Gilabert de Meyà, Aleix de. ?, p. s. xvii – 1658 post. Noble.

Caballero catalán, de la zona de Lérida. Era hijo natural de Ramon de Gilabert de Meyà y nieto del cortesano y humanista Francisco de Gilabert, señor de Tudela.

A pesar de que a finales de 1640 había participado en la defensa del país contra las tropas hispánicas, luchando contra el duque de Nocera en la acción de Tamarite de Litera, se acabó inclinando a la obediencia de Felipe IV al ver que se esfumaban sus aspiraciones al marquesado de Aitona. Ya en marzo de 1643 el marqués de Leganés le recomendaba al Consejo de Aragón, para un puesto de capitán de Caballería. Gilabert residía en la frontera por orden de aquél, desde donde favorecía la deserción de los catalanes descontentos y servía de enlace de otros confidentes de peso, como Mariano de Riquer o Gaspar Huguet. El 27 de enero de 1653 fue nombrado miembro de una multitudinaria comisión de enlace con el nuevo gobierno de Juan José de Austria. En 1658 pleiteaba del lado de las villas de Anyà y Alentorn (baronía de Montmagastre) contra el monasterio de Montserrat y las villas de Artesa, Vilves y Collfred, por cuestión de límites territoriales con el río Segre. Mayores pleitos sostuvo con su tío Miquel, quien a la muerte de Francisco de Gilabert, abuelo y padre respectivo, retuvo las posesiones de La Sentiu y La Vança.

Aleix había casado con Estefanía de Castellvell, viuda de Jacint Çacosta, de quien no tuvo descendencia, discurriendo la sucesión del patrimonio familiar a los Lanuza, condes de Plasencia, por matrimonio con la nieta mayor de Miquel de Gilabert.

 

Obras de ~: con F. de Orozco, Sucesos de las reales armas del Rei N. S. [...], Zaragoza, Hospital Real y General de Nuestra Señora de Gracia, 1651.

 

Fuentes y bibl.: Archivo de la Corona de Aragón, Arxiu Pablo de Sàrraga, caja n.º 76; Consejo de Aragón, legs. 292, 293 y 397.

J. Simón Díaz, Bibliografía de la literatura hispánica, vol. X, Madrid, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Instituto Miguel de Cervantes de Filología Hispánica, 1972, pág. 643; B. Rubí (ed.), Les Corts Generals de Pau Claris, Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, 1976, pág. 258; P. Molas i Ribalta, Catalunya i la casa d’Austria, Barcelona, Curial, 1996, pág. 179; J. P. Rubiés i Mirabet, “Don Francisco de Gilabert i la idea del govern mixt: fortuna i prudència del constitucionalisme català dels segles xvi i xvii”, en Pedralbes (Universidad de Barcelona), 16 (1996), págs. 97-132 (espec. pág. 103); J. M.ª Sans i Travé (dir.) y Ll. Cases i Loscos (ed.), Dietaris de la Generalitat de Catalunya, vol. VI (1644-1656), Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2000, pág. 549; J. Olivares i Berió, Viles, pagesos i senyors a la Catalunya dels Àustria. Conflictivitat social i litigació a la Reial Audiència (1591-1662), Lérida, Pagès Editors, 2000, pág. 176.

 

Manuel Güell Junkert

Relación con otros personajes del DBE

Biografías que citan a este personaje

Personajes citados en esta biografía

Personajes similares