Ayuda

Francesc Tegell

Biografía

Tegell (o Tagell), Francesc. ¿Barcelona?, f. s. XVII – Barcelona, s. m. s. XVIII. Sacerdote, presbítero, chantre, canónigo y archivero de la catedral de Barcelona, poeta.

Célebre poeta de circunstancias, es autor de dos poemas narrativos extensos en lengua catalana: el Poema anaphòric (1720), de una extensión de 3144 versos, y la Relació de la mort de Climent XII i de l’elecció de Benet XIV (1740), de 4378 versos. Fue ordenado sacerdote en 1720; está documentado en Roma durante el período 1740-1744 y en Barcelona entre 1744-1767, al servicio del cardenal Coloma. En la época de 1752-1761 vivía muy cerca del oratorio de San Felipe Neri.

La fama de Francesc Tegell estriba no solamente en sus múltiples cargos religiosos, sino también en el hecho de que fuera cronista de la sociedad catalana durante los primeros años de la regencia borbónica. Asimismo, es célebre por una fuerte devoción y dedicación a seguir cultivando la lengua catalana en verso, en una época en la que la política del estado apoyaba el centralismo lingüístico de la lengua española, fenómeno que rápidamente reducía la vigencia de las lenguas minoritarias en España. En cuanto a movimientos literarios y sus géneros, con su Poema anaphòric, Francesc Tegell deja constancia del mejor modelo de creatividad literaria al nuevo estilo rococó introducido en España por la monarquía borbónica ya a partir de principios del siglo XVIII, pero especialmente a raíz de 1714, año de la victoria para los ejércitos franco-españoles en la Guerra de Sucesión (1705-1714). El Poema anafòric está dividido en doce “saraos”, y es ahí donde se relatan las actividades fastuosas que se festejaban en la Ciudad Condal en el Carnaval de 1720. En el Poema se registra la inclinación hacia la moda francesa por parte de la burguesía y aristocracia catalanas: en sus rimas se pinta todo tipo de bailes y ballets recientemente llegados de Francia; se tiene preferencia por el violín, el violonchelo y la flauta, frente a los instrumentos tradicionales de España, como la gaita; se consumen manjares exquisitos y exóticos introducidos por primera vez en la gastronomía ibérica, y se visten nuevas modas elegantes, finas y sensuales al toque.

 

Obras de ~. Relació de la mort de Climent XII i de l’elecció de Benet XIV (1740), ed. de J. Mascaró, Barcelona, Departament de Filologia Catalana, Universitat, 1971; Poema anaphòric, ed. de K. Brown, Barcelona, Abadía de Montserrat, 1989.

 

Bibl.: P. Valsalobre y D. Prats, [“F. Tegell”], en Qüern. Repertori bibliogràfic biennal de literatura i llengua catalanes de l’edat mitjana i l’edat moderna (Gerona, Institut de Llengua i Cultura Catalanes), [varios n.os] [s. f.]; B. Ferriol i Boxeraus, Reglas útiles para los aficionados a danzar, Málaga, 1745; W. Hilton, Dance of court and theatre: the French noble style 1690-1725, Princeton, Princeton Book Co., 1981; A. Rossich, [reseña de la ed. del Poema anaphòric], en Diari de Barcelona, sección Lletres, 24 de marzo de 1990, pág. XI; J. de Puig i Oliver, [reseña de la ed. del Poema anaphòric], en Arxiu de textos catalans antics, 9 (1990), págs. 399-400; P. Valsalobre, “Francesc Tagell”, en el Nou Diccionari 62 de la literatura catalana, Barcelona, Edicions 62, 2000; Literatura catalana moderna II (segles XVII-XVIII), Barcelona, Universitat Oberta de Catalunya, 2001; Fra Agustí Eura (1684-1763). Obra poètica (assaig d’edició crítica), Barcelona, Curial, 2002; P. Valsalobre (ed.), Agustí Eura (1684-1763). Obra poètica i altres textos, Barcelona, Fundació Pere Coromines, 2002.

                                                                                                         

Kenneth Brown