Ayuda

Bernat de Berriach

Biografía

Berriach, Bernat de. ?, s. m. s. xiii – p. m. s. xiv. Médico.

Prestó servicios a los reyes de la dinastía mallorquina: Jaime II (m. 1311), Sanç (m. 1324) y Jaime III de Mallorca (m. 1349). Originario de la diócesis de Elna, inició su formación hacia 1290 en la Facultad de Medicina de Montpellier. Se estableció en Castelló de Empùries, donde ejerció como médico hacia 1301. En 1304 el conde Ponç V de Ampurias le concedió un violarium de doscientos sueldos anuales, con el compromiso de prestar asistencia médica al personal de su casa, residiendo en Castelló hasta 1305. En 1306 era médico del obispo y del cabildo de Vich, así como del vizconde de Cardona, Ramón Folch VI. En 1307 reanudó sus estudios en Montpellier alcanzando el grado de maestro (magister) en Medicina. En 1309 el obispo de Barcelona Pons de Gualba le ofreció ser rector del proyectado Studium de dicha ciudad. A comienzos de 1310 estaba al servicio del rey Jaime II de Mallorca, y fue cuando realizó una traducción de la obra quirúrgica de Teodorico de Luca, finalizada el 2 de enero de dicho año. Entre finales de 1312 y 1313 abandonó las tierras catalanas para pasar al servicio del rey Sanç de Mallorca, el cual confirmó los privilegios docentes de la Facultad de Medicina de Montpellier a petición suya, en 1316. Entre mayo de 1326 y 1340 prestó sus servicios médicos a Jaime III de Mallorca. En dicho año percibió un sueldo de ciento cuatro libras mallorquinas, con cargo a las arcas reales, en concepto de mantenimiento de dues bisties, vestir e menjar e mig brandó. Durante el enfrentamiento de dicho Monarca con Pedro III de Aragón, en 1343, obtuvo un salvoconducto real de este último para poder acudir a Barcelona y prestar atención médica a Arnau Roger, conde de Pallars.

Aparte de la relevancia como clínico, como cabe deducir de su prolongada asistencia a los reyes de la dinastía mallorquina, su faceta médica de mayor interés reside en el hecho de haber realizado una de las dos versiones catalanas de la Chirurgía de Teodorico Borgognoni de Luca. Dicha obra constituye el texto quirúrgico más ambicioso de la época, siendo la interpretación más madura y mejor lograda de las exposiciones efectuadas sobre materia quirúrgica en el Kitab al-Tarsrif de Abulcasis, por parte de un miembro de la “escuela de cirugía boloñesa”. La incorporación de sus ideas a la formación de los sanitarios de la Corona de Aragón amplió la base teórica de los practicantes de la cirugía, introduciendo en ella las doctrinas galénicas y la “filosofía natural”, tal como se aprendían en las universidades. Su traducción divide la obra de Teodorico en siete partes o libros, en lugar de las cuatro que ofrece el texto de Guilllem Corretger, autor de la otra versión, prácticamente coetánea. La versión atribuida a Berriac, pone de manifiesto el interés que la obra de Teodorico había despertado entre los profesionales sanitarios de lengua catalana. La finalidad de esta segunda versión era corregir y ampliar algunos aspectos no suficientemente aclarados en la primera.

Esta traducción, además de circular entre los médicos cristianos, se difundió asimismo en los círculos médicos judíos.

 

Obras de ~: trad. de ~, Chirurgia (ms. 342 de Karl-Franzens- Universitätsbibliothek, Graz, Austria).

 

Bibl.: A. Cardoner i Planes, História de la Medicina a la Corona d’Aragó (1162-1479), Barcelona, 1973; J. M. Rodríguez Tejerina, Historia de la Medicina en Mallorca: desde sus orígenes al siglo xvi, Palma de Mallorca, 1981; M. McVaugh, “Bernat de Berriacho (fl.1301-1343) and the Ordinacio of Bishop Ponç de Gualba”, en Arxiu de Textos Catalans Antics, 9 (1990), págs. 240-254; M. Pascual Pont (trad.) y L. Pérez Martínez (transc.), Jaume III Rei de Mallorca Lleis Palatines, vol. I, Palma, J. J. Olañeta, 1991; M. McVaugh, “Royal surgeons in the Crown of Aragon”, en L. García Ballester et al. (eds.), Practical medicine from Salerno to the Black Death, Cambridge University Press, 1994, págs. 240-244 y 248; L. Cifuentes i Comamala, “Translatar sciència en romans catalanesch. La difusió de la medicina en català a la baixa Edat Mitjana i el Renaixament”, en Llengua i Literatura. Revista anual de la Societat Catalana de Llengua i Literatura, 8 (1997), págs. 7-42; A. Contreras Mas, “El Reino de Mallorca y las primeras obras quirúrgicas en catalán”, en XVI Jornades d’Estudis Històrics Locals: El Regne de Mallorca a l’època de la dinastia privativa, Institut d’Estudis Baleàrics, 1998, págs. 463-470; L. Cifuentes i Comamala, “Vernacularization as an intellectual and social bridge. The catalan translations of Teodorico’s Chirurgia’s and of Arnau de Vilanova’s Regimen Sanitatis”, en Early Science and Medicine. A journal for the Study of Science, Technology and Medicine in the Pre-modern Period, vol. 4 (1999), págs. 127- 148; “Tres notes sobre traduccions quirúrgiques medievals al català. I. Fragments d’un Ms. en català de la Chirurgia de Teodoric reaprofitats en relligadures del cinc-cents”, en Arxiu de Textos Catalans Antics, vol. 19 (2000), págs. 561-585; La ciència en català a l’Edat Mitjana i el renaixement, Barcelona- Palma, UB-UIB, 2001; A. Contreras Mas, “La medicina i els metges a l’Edat Mitjana”, en Història de la Ciència a les Illes Balears, vol. I: L’Edat Mitjana, Govern de les Illes Balears, Palma de Mallorca, 2006, págs. 191-214.

 

Antoni Contreras Mas

Relación con otros personajes del DBE

Biografías que citan a este personaje

Personajes citados en esta biografía

Personajes similares