Ayuda

Manuel de Mir y de Cadena

Biografía

Mir y de Cadena, Manuel de. Puigcerdà (Gerona), c. 1668 – Gerona, 24.IV.1735. Teólogo y predicador benedictino (OSB).

Se desconoce su extracción social, pero se sabe que tomó el hábito benedictino observante en el célebre monasterio y santuario de Nuestra Señora de Montserrat (Barcelona) el 27 de febrero de 1685, donde profesó al año siguiente. Después de profesar estudió Teología en el colegio de San Vicente de Salamanca, en cuya Universidad se graduó en Teología, y en la pasantía de San Pedro de Eslonza (León). Durante catorce años fue predicador del monasterio de Montserrat de Madrid (1695-1709), de donde también fue prior dos cuatrienios. Así fue conocido en la Corte como teólogo, elocuente predicador y erudito, de manera que le hicieron consejero real. En 1708 era ya electo abad perpetuo del antiguo monasterio de Sant Pere de Galligants, en la ciudad de Gerona, pero a causa de la Guerra de Sucesión, continuó residiendo en el monasterio de Montserrat de Madrid hasta 1712. En 1717 se le ve actuar como teólogo en el Concilio tarraconense celebrado en Gerona y en 1718, asistir al Capítulo General de la Congregación Benedictina Claustral Tarraconense, a la que pertenecía su monasterio de Galligants. En este Capítulo fue elegido definidor general, en cuyo cargo fue reelegido en los Capítulos Generales trienales de 1721, 1724, 1727 y 1730, a los que asistió personalmente; no así en el de 1734, que envió como procurador suyo a fray Buenaventura de Assso, prior de Acumuer, sin duda por hallarse enfermo, puesto que murió al año siguiente.

Sobre su tumba, que lleva su escudo abacial con la leyenda “Elaboravi pro fidelitate”, se puso el epitafio siguiente: “Hic Jacet Peril.Lvstris D.D. Frater / Emmanvel de Mir et Cade / Na A Consiliis Catholicae Majestatis / et Hvjvs Imperialis Monasterii Decanvs Magnvs Abbas / Qvi Tam Fvit Ivste Religione Qvam / et Ervditionis Gratia Ab Anno / Reparatae Salvtis 1712 Vsqve / Ad 1735 In Qvo Fvit Svi Obitvs / Die 24 Aprilis. / Novit Terras Fletibvs Novit Aeqvora / Lacrimis, Novit Aera Gemitibvs Qvassatae. / In Pace (Favente Deo) Qviescit. / Coelvm Cadentem Capiat”.

 

Fuentes y bibl.: Archivo Histórico Nacional, Consejos, Real Patronato, leg. 17259.

J. de la Canal, España sagrada, vol. XLV, Madrid, Antonio Merino, 1832, pág. 393; R. Bozzo, “Obituari de la Congregació Benedictina Claustral des del 1673 a l’any 1749”, en Catalònia monàstica, vol. I, Montserrat, Monestir de Montserrat, 1927, pág. 122; J. Calzada, Sant Pere de Galligans. La història i el monument, Gerona, Diputación Provincial, 1983, pág. 120; E. Zaragoza Pascual, “Monjes profesos de Montserrat (1493-1833)”, en Studia Monastica, vol. 3 (1991), págs. 358-359; “Historia del Real Monasterio de Montserrat de Madrid”, en Scripta et Documenta (Montserrat), vol. 51 (1996), pág. 125; “Mir i de Cadena, Manuel de”, en R. Corts Blay, J. Galtés Pujol y A. Manent Segimon (dirs.), Diccionari d’Història Eclesiàstica de Catalunya, vol. II, Barcelona, Generalitat de Cataluña-Claret, 2000, pág. 618; Abaciologi Benedictí de la Tarraconense, Barcelona, Balmes, 2002, págs. 193- 194; Història de la Congregació Benedictina Claustral Tarraconense i Cesaraugustana, Montserrat, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2004.

 

Ernesto Zarago za Pascual

Relación con otros personajes del DBE

Biografías que citan a este personaje

Personajes citados en esta biografía