Biography
Roger de Flor era hijo de un halconero alemán, Richard von Blume, que había servido al emperador Federico II; su madre pertencía a una familia de la alta burguesía de Brindisi. Su padre había resultado muerto en la batalla de Tagliacozzo (1268), en la que Conradino, el último de los Staufen, fue vencido y poco después, ejecutado; la familia de Roger de Flor se vio privada de sus bienes y sólo conservó la dote de la madre. De niño conoció en el puerto de Brindisi a un freire templario marsellés, que capitaneaba una nave del Temple y que se ocupó de él, con el consentimiento de la madre. A su lado aprendió a navegar, lo que le permitió, cuando entró en la Orden del Temple, hacia 1285, al cumplir los dieciocho años, hacerse cargo de una gran nave, con la que navegó entre el Levante mediterráneo e Italia, llevando peregrinos y ejerciendo el corso. Se encontraba en San Juan de Acre, en Palestina, cuando la ciudad fue conquistada por el sultán de Egipto en 1291; embarcó en su nave mucha gente desesperada que quería huir y que le pagó muy bien el gran servicio de salvarles la vida. [...]
Bibliography
A. Rubió i Lluch, “La expedición y dominación de los catalanes en Oriente juzgadas por los griegos”, en Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, vol. 4 (1887), págs. 1-125 (reed. L’expedició catalana a l’Orient vista pels grecs, Barcelona, Llibres de l’Índex, 2004)
L. Nicolau d’Olwer, L’expansió de Catalunya en la Mediterrània oriental, Barcelona, Barcino, 1926
A. Rubió i Lluch, Diplomatari de l’Orient Català (1301-1409). Col·lecció de documents per a la història de l’expedició catalana a Orient i dels ducats d’Atenes i Neopàtria, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 1947 [reed. facs. con pról. de M. T. Ferrer i Mallol, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2001 (Memòries de la Secció Històrico Arqueològica, LVI)]
F. Soldevila, Els almogàvers, Barcelona, Barcino, 1952 [(Col·lecció Popular Barcino, CXLIX), reed., Barcelona, R. Dalmau, 1994 (Episodis de la Història, 299)]
R. I. Burns, “The Catalan company and the European Powers, 1305- 1311”, en Speculum, 29 (1954), págs. 751-771 (reed. en Moors and Crusaders in Mediterranean Spain, Collected studies, London, Variorum Reprints, 1978)
J. E. Martínez Ferrando, “Jaume II”, en J. E. Martínez Ferrando, S. Sobrequés Vidal y E. Bagué, Els descendents de Pere el Gran, Barcelona, Ediciones Teide-Vicens Vives, 1954
R. Tasis, L’expedició dels Almogàvers, Barcelona, R. Dalmau, 1960 (Episodis de la Història, 6)
N. Iorga, Ramon Muntaner i l’Imperi Bizantí (reed. de trabajos), Barcelona, R. Dalmau, 1961 (Episodis de la Història, 22)
R. Muntaner, “Crònica”, en Jaume I, B. Desclot, R. Muntaner y Pere III, Les quatre grans cròniques, ed. de F. Soldevila, Barcelona, Ediciones Selecta, 1971
J. Pascot, Les almugavares, mercenaires catalans du moyen-âge (1302-1388), Bruselas, Ediciones Elzévir-Séquoia, 1971 [trad. catalana: Els almogàvers. L’epopeia medieval dels catalans 1302-1388, Barcelona, Ediciones Proa, 1972 (col. Història i Cultura de Catalunya)]
R. Sablonier, Krieg und Kriegertum in der Crònica des Ramon Muntaner. Eine Studie zum spätmittelalterlichen Kriegswesen aufgrund katalanischer Quellen, Berna-Frankfurt, H. Lang, 1971 (Geist und Werk der Zeiten. Arbeiten aus dem Hist. Seminar der Universitat Zürich, 31)
A. E. Laiou, Constantinople and the Latins. The Foreign Policy of Andronicus II 1282-1328, Cambridge, Harvard University Press, 1972
M. Morfakidis, “Andrónico II y Roger de Flor. Causas de su enfrentamiento”, en Erytheia, 8-1 (1987), págs. 17-31
G. Pachymérès, Relations historiques, IV. Livres X-XIII, ed., trad. francesa y notas de A. Failler, París, De Boccard, 1999 (col. Corpus Fontium Historiae Byzantinae, 24)
E. Marcos, “Els catalans i l’Imperi Bizantí”, en M. T. Ferrer i Mallol (coord.), Els catalans a la Mediterrània oriental a l’Edat Mitjana. Jornades Científiques de l’Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, 16-17 de novembre de 2000, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2003, págs. 23-78
E. Marcos, Almogàvers, la història, Barcelona, L’esfera dels llibres, 2005, págs. 72-79, 101, 102, 109, 113-120 y 189-205.
Relation with other characters
Events and locations


1302
Parte hacia Constantinopla una expedición de almogávares, bajo el mando de Roger de Flor, al que se ha prometido el título de megaduque y el...

1304
Por orden imperial, los almogávares son acantonados en la península de Gallípoli. Llegan nuevos contingentes mandados por Berenguer de Enten...

1305 7/iv
El emperador bizantino Miguel IX ordena el asesinato en un banquete de Roger de Flor y de otros jefes almogávares; se producen nuevas matanz...

1306
Una flota genovesa al mando de Antonio de Spínola, a instancias y con refuerzos del Emperador, ataca la Compañía Catalana en su acuartelamie...