Ayuda

Vicent Andrés Estellés

Imagen
Biografía

Andrés Estellés, Vicent. Burjassot (Valencia), 4.IV.1924 – Valencia, 27.III.1993. Poeta y periodista.

La vocación literaria apareció muy pronto en Andrés Estellés, pero no por la poesía, sino por el teatro. Cuando empezó la Guerra Civil, ya había escrito algunas piezas teatrales a las que él llamaba “de combate”. Por la guerra abandonó los estudios, pero continuó leyendo los libros que le prestaba un vecino. En 1942 publicó su primer artículo en Jornada y a partir de ese momento hizo gestiones para formalizar su ingreso en la Escuela Oficial de Periodismo de Madrid, donde cursó la carrera con una beca. A su regreso a Valencia en 1948, empezó a trabajar en Las Provincias, donde, llegó a ser redactor jefe, cargo que ejerció hasta 1978. Poeta extraordinariamente prolífico, al principio editaba de forma dispersa, corregía y rehacía los primeros libros a partir de un corpus que él mismo llamaba “manuscritos de Burjassot”, de difícil datación por el continuo proceso de reelaboración.

Considerado el principal renovador de la poesía valenciana contemporánea, los primeros libros que publicó fueron Ciutat a cau d’orella (1953), La nit (1956), Donzell amarg (1958) y L’amant de tota la vida (1966). Con la aparición al principio de los años setenta de Lletres de canvi, Primera audició, L’inventari clement y La clau que obri tots els panys se inició su reconocimiento y popularidad a la cual contribuyó la edición de la obra completa con un primer volumen Recomane tenebres. Su expresión poética presenta dos constantes, la muerte y el sexo, y alude a menudo a la realidad cotidiana, descrita con un estilo muy expresivo construido sobre la fusión de diversos registros, con predominio de la lengua vulgar.

Tiene algunas composiciones en prosa, algunas novelas: El coixinet (1988). Su única obra de teatro publicada corresponde a los poemas escénicos Oratoris del nostre temps (1978). También escribió guiones de cine, todos inéditos. Fue galardonado con el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1978), la Creu de Sant Jordi (1982), el Premi d’Honor de les Lletres Valencianes (1990) y la Medalla de Oro de las Bellas Artes del Ministerio de Cultura, a título póstumo.

 

Obras de ~: Ciutat a cau d’orella, Valencia, Torre, 1953; La nit, Valencia, Torre, 1956; Donzell amarg, Barcelona, Pedreira, 1958; L’amant de tota la vida, Valencia, Torre, 1965; L’inventari clement, Gandía, Ayuntamiento, 1971; La clau que obri tots els panys, Valencia, Diputación, 1971; Llibre de meravelles, Valencia, Estel, 1971; Recomane tenebre. Obra completa, vol. I, Valencia, Estel, 1972; L’hotel París, Barcelona, Ed. 62, 1973; Hamburg, Barcelona, Ed. 62, 1974; Les pedres de l’àmfora. Obra completa, vol. II, Valencia, 3i4, 1974; El gran foc dels garbons, Valencia, 3i4, 1975; Antibes, Barcelona, Editorial 62, 1976; Manual de conformitats. Obra completa, vol. III, Valencia, 3i4, 1977; Balanç de mar. Obra completa, vol. IV, Valencia, 3i4, 1978; Ofici permanent a la memòria de Joan B. Peset, Valencia, 3i4, 1979; Xàtiva, Xàtiva, La Costera, 1980; Cant temporal. Obra completa, vol. V, Valencia, 3i4, 1980; Llibre de Dénia, Pedreguer, La Marina Alta, 1980; Homilies d’Organyà. Obra completa, vol. VI, Valencia, 3i4, 1981; Versos per a Jackeley. Obra completa, vol. VII, Valencia, 3i4, 1982; Vaixell de vidre. Obra completa, vol. VIII, Valencia, 3i4, 1983; Cançoneret de Ripoll, Barcelona, Empúries, 1985; La lluna de colors. Obra completa, vol. IX, Valencia, 3i4, 1986; Primera soledad, Valencia, IVEI, 1988; Puig Antich, Barcelona, Empúries, 1989; Sonata d’Isabel. Obra completa, vol. X, Valencia, 3i4, 1990; Mare de terra, Barcelona, Ed. 62, 1992; Llibre d’Alzira, Alzira, Bromera, 1996; Mural del País Valencià, Valencia, 3i4, 1996, 3 vols.

 

Bibl.: J. Fuster, “Nota –provisional i improvisada– sobre la poesia de V. Andrés Estellés”, en V. Andrés Estellés, Obra completa, 1, Valencia, 3i4, 1972, págs. 17-36; F. Parcerisas, “Funcions i figures de V. Andrés Estellés”, Els Marges, 5 (1975), págs. 118-130; G. Carnero, “Cotidianismo y sátira en la poesía de Vicent Andrés Estellés”, en Papeles de Son Armadans, 244 (1976), págs. 25-41; J. Pérez Montaner y V. Salvador, Una aproximació a Vicent Andrés Estellés, Valencia, 3i4, 1981; VV. AA., “Dossier V. Andrés Estellés”, en Lletres de canvi, 7 (1982); E. Bou, “Vicent Andrés Estellés” en Historia de la literatura catalana, vol. X, Barcelona, Ariel, 1986, págs. 376-381; J. Pérez Montaner, “Epíleg provisional a l’Obra Completa de Vicent Andrés Estellés”, en V. Andrés Estellés, Obra completa, 10, Valencia, 3i4, 1990, págs. 191-211; J. Ballester, La poesia catalana de postguerra al País Valencià (V. Andrés Estellés, M. Beneyto, X. Casp, J. Fuster i J. Valls), Valencia, 3i4, 1995; D. Keown, Polifonia de la subversió. La veu col·lectiva de Vicent Andrés Estellés, Valencia, Tàndem, 2000; VV. AA., “Homenatge a Vicent Andrés Estellés”, en Aiguadolç, 28 (2003).

 

Josep Ballester Roca

Relación con otros personajes del DBE

Biografías que citan a este personaje

Personajes citados en esta biografía

Personajes similares