Biography

Felipe Pedrell Sabaté por A. Mariné Vadalaco. Número de registro 7000, Código de clasificación AFB3-110 Amadeu Mariné Vadalaco. (cc) Arxiu Fotogràfic de Barcelona
Nacido en la ciudad tarraconense de Tortosa, Felipe Pedrell es uno de los compositores esenciales del siglo XIX en España. A su destacada labor como compositor se une la faceta como musicólogo y pedagogo.
Su influencia se dejó sentir en compositores tan relevantes como Granados, Albéniz o Falla, por lo cual se le considera uno de los padres del nacionalismo musical.
Su primera formación musical la recibió en la escolanía de la Catedral de Tortosa, en la que ingresó como tiple segundo bajo la dirección de Joan Antoni Nin i Serra: la instrucción se centró en el estudio del Solfeo, Piano, Armonía, Contrapunto, Instrumentación y Composición. Ya en 1856 compuso su primera obra, un Stabat Mater, estrenada con motivo de la procesión del Viernes Santo de aquel mismo año. Posteriormente amplió su bagaje musical gracias al estudio del Violín y del Trombón, instrumentos que asimismo interpretaba en la banda-orquesta de Tortosa. [...]
Works
(según recop. de Francesc Bonastre). Óperas: El Último Abencerraje, 1868
Quasimodo, 1875
Le Roi Léar, 1877
Cléopatre, 1878
Little Carmen, 1888
Els Pirineus, 1891
La Celestina, 1902
El comte Arnau, 1904
Operetas y óperas cómicas: Les aventures de Cocardy, 1873
Eda, 1887
Mara, 1889
Zarzuelas (todas perdidas): Ells i elles, 1873
La fantasma groga, 1873
La guardiola, 1873
La verirat i la mentida, 1873
Lluch-Llach, 1873
Lo rei tranquil, 1873
Los secuestradores, 1889
Orquesta: Danza habanera-Mazurca-Schotisch-Vals-Vals, 1856
Scherzo fantastique, 1872
Sinfonía en Re menor, 1872
Elegía a Romea, 1875
Meditación fúnebre, 1875
Milà, 1876
La veu de les muntanyes o Lo cant de les muntanyes, 1877
Hymne-Marche, 1878
Marche du couronnement, 1878
Gavotte en Do mayor, 1879
Excelsior, 1880 (Madrid, Instituto Complutense de Ciencias Musicales, 1992)
Gavotte en La menor, 1880
I trionfi, 1880
“Sardana” para el drama Gerona de B. Pérez Galdós, 1893
Voz y orquesta: Contradanza coreada-vals coreado-polka coreada, 1859
Cançó llatina, 1878
Himno para los Juegos Florales de Madrid, 1878
Il Tasso a Ferrara, 1878
Mazeppa, 1878
Serenata coreada, 1878
Lénore, 1880
La matinada, 1905
Visió de Randa, 1905
Glossa, 1906
Banda: Marcha fúnebre, 1859
Pasodoble, 1860
Ofertorio, 1867
Dertusa, 1880
Los tres amores, 1880
Otger, 1885
Voz y conjunto instrumental: Gaillarde, 1879
La festa de Tibulus, 1879
Himne a Venus, 1880
Voz y piano: Julia, 1857
Despedida, 1858
Horas de recreo, 1861
Amores en el desierto, 1862 (Noches de España, 1871)
La ermita, 1862
La serenata, 1862
Un pensiero, 1862
Cuando me miro en tus ojos, 1863
Eres niña, 1863
La pescadorcita, 1863
Siete melodías, 1863
Despedida, 1864
Ecos de Italia, 1864
Melodías, 1864
Seis lieder, 1864
El ruiseñor, 1865
Cantos de la infancia, 1866
Dos melodías, 1866
Embriaguez, 1867
Resposta a la Cançó de Teresa, 1867
Noches de España, 1871 (Andrés Vidal Roger)
Tres lieder, 1871
Balada, 1875
Lágrimas, 1875 (Andrés Vidal Roger)
Consolations, 1876
Orientale, 1876
Orientales, 1876 (Réverie, Mi1án, Lucca, 1876)
Dieciséis lieder, 1879 (Ildefonso Alier)
Lais, 14 lieder, 1879
Balada, 1880 (Ildefonso Alier)
Cinco lieder, 1880
Escenas infantiles, 1880
Preghiera dell’orfanello, 1880
Seis lieder, 1880
Sirventés, 1880
Avuy farà un any, 1884 (Enciclopedia musical, Rius i Julia)
May més, 1884 (Enciclopedia musical, Rius i Julia)
Mignon, 1884 (Vidal Llimona, 1905)
Aires andaluces o Coplas de contrabandistas, 1889 (Ildefonso Alier)
Aires de la tierra del cantaor Silverio, 1889 (Ildefonso Alier)
Canciones arabescas, 1906 (Andrés Vidal Roger)
Música de cámara: Colección de piezas de baile, 1861
Doce composiciones, 1872
Dos Nocturnos-Trío, 1872
Chant du soir, chant du matin, 1875
Elegía a Fortuny, 1875
Cuarteto de cuerda, 1878
Piano: Galop, 1858
Vals, 1860
Álbum del pianista, 1861
El canto de la ronda, 1862
El canto del pescador, 1862
El canto del trovador, 1862
Gran vals, Romanza original, 1862
Melodías características, 1862
Nocturno, 1862
Un pensiero, Melodía variada, 1862
Concerto, 1863
Cuatro mazurkas, 1863
Danza habanera, 1863
Dos grandes valses, 1863
Melodía variada sobre un tema de la ópera Rigoletto, 1863
Seis valses, 1863
Impromptu, 1864 (Andrés Vidal Roger)
Jeannies, 1864
Krakoviana, 1864
Seis composiciones, 1864
Seis mazurkas, 1864
Sonata, 1864
Tres transcripciones sobre temas de las óperas Il Profeta, Rigolelto e Il Trovatore, 1864
Ocho mazurkas, 1865
Recuerdos del país, 1865
Tema variado y Allegro scherzando sobre temas de Faust, 1865
Tres mazurkas, 1865
Dolora, 1866 (Ildefonso Alier)
Estela, 1866
Estudios melódicos (1.ª serie), 1866
Lian-lian, 1866
Piezas sueltas, 1866
Rigodons sur “Miréio”, 1866
Scènes, 1866
Scherzo-Vals, 1866 (Andrés Vidal Roger)
El arte del compás, 1867
Fantasías sobre temas de óperas, 1867
Nocturno, 1869
Fantasía sobre temas de E’ultimo Abenzeraggio, 1870
Elegía, 1871
Dos nocturnos, 1872 (Andrés Vidal Roger)
Dos valses fáciles (El arrullo, Enrique), 1872 (Vidal Llimona)
Escenas infantiles, 1880 (Casa Dotesio)
Tres tandas de valses, 1881 (Ildefonso Alier)
Rapsodias sobre motivos de ópera, 1885
El cant de la muntanya, 1893 (Casa Dotesio)
Música religiosa en latín: Stabat Mater, 1856
Missa, 1857
Missa, 1858
Stabat Mater, 1858
Salve Regina, 1860
Missa, 1861
Missa, 1861
2 Benedictus, 1862
Benedictus, 1862
Dixit Dominus, 1862
Magnificat, 1862
Miserere, 1862
Benedictus, 1863
Cibavit eos, 1863
Ave Maria, 1864
Missa, 1864
Missa, 1865
Dixit Dominus, 1866
Iste confessor, 1866
Kyrie, 1866
Laudate Dominum, 1866
Magnificat, 1866
O sacrum convivium, 1866
Stabat Mater, 1866
Tantum ergo, 1866
Tantum ergo y Genitori, 1866
Te Deum, 1866
Vexilla Regis, 1866
Christus natus, 1867
Hodie Christus, 1867
Missa de réquiem, 1868
Aleph. Ego vir videns, 1869
Aleph. Quomodo sedet, 1869
Christus factus est, 1869 (La Lira del Santuario, 1876; Salterio Sacro Hispánico, 1882)
Lamed. Matribus suis dixerunt, 1869
Misa, 1869
Misa, 1869
Senza speme, Ave María, 1870
Filiae Jerusalem, 1875 (Salterio Sacro Hispánico)
Misa breve, 1875
Salve Regina, 1875 (Salterio Sacro Hispánico)
Bone Pastor, 1876 (Salterio Sacro Hispánico)
Missa de réquiem, 1876 (Salterio Sacro Hispánico)
Missa solemne de Gloria, 1876 (Milán, Lucca)
Te Deum, 1876
Alma Redemptoris Mater, 1882 (Salterio Sacro Hispánico)
Ave Maria y Regina caeli laetare, 1882 (Salterio Sacro Hispánico)
Ave Maria y Santa Maria, 1882 (Salterio Sacro Hispánico)
Ave Regina caelorum, 1882 (Salterio Sacro Hispánico)
O Gloriosa Virginum, 1882 (Salterio Sacro Hispánico)
O salutaris Hostia, 1882 (Salterio Sacro Hispánico)
Tantum ergo y Genitori, 1882 (Salterio Sacro Hispánico)
Super flumina Babylonis, 1906 (Salterio Sacro Hispánico)
Música religiosa en castellano: Letrilla, 1861
Rosario, 1861
Tres Avemarías, 1861
Aria al Santísimo Sacramento, 1862
Despedida y Gozos al Santísimo Sacramento, 1862
Gozos a Santa Mónica, 1864
Padre nuestro, Ave María y Gloria Patri, 1864
Alleluia, 1865
Tres gozos a varios santos, 1865
Tres Padre nuestro y Ave María, 1865
Gozos e Himno al beato Juan Berchmans, 1866
Himno al Santísimo Sacramento, 1866
Gozos al Niño Jesús, 1867
Himno a Sto. Tomás, 1867
Himno a la Virgen, 1872
Canto doloroso, dolores y Salve dolorosa, 1875
Himno a Sta. Teresa, 1875 (Faustino Bernareggi)
Himno y Canto a la Virgen, 1875
Plegaria a la Virgen, 1875 (Faustino Bernareggi)
A Santa Teresa de Jesús, 1876 (Faustino Bernareggi)
Jesús als pecadors, 1880
Llevant Déu, 1880
Glosa a lo divino y Coplas del alma que pena por ver a Dios, 1908
Otras: Himno, 1860
Coro de esclavas para la ópera Cléopatre, 1880
Scénario del oratorio La Samaritaine, 1880
Don Ramon i don Joan, 1902
Escritos: “Apuntes y observaciones sobre estética musical”, en La España Musical (1866)
“La ópera”, en La España Musical (1866)
“D. Juan Antonio Nin (necrología)”, en El País, Tortosa, 29 de agosto de 1867
“La música del porvenir”, en La España Musical (1868)
“Revistas musicales” [colección de artículos humorísticos (seudónimo Aben-Ciram)], en La España Musical (1869)
“Cartas a un amigo sobre la música de Wagner”, en La España Musical, 295, 300, 302, 303, 306 y 309 (1872)
Gramática musical o Manual expositivo de la teoría del solfeo, en forma de diálogo, Barcelona, L. Domenech, 1872
Los poemas del pianista. l. Las sonatas de Beethoven, Barcelona, VR, 1873
“Viajes artístico-humorístico-musicales por Italia, por un tal doctor Sambuca”, en Gaceta de Catalana (1877)
“Música y músicos”, ms., 1879 (inéd.)
La ópera Lohengrin en Madrid, cuatro palabras antes de su representación, Madrid, Editorial José María Ducazcal, 1881
Salterio Sacro Hispano, Barcelona, 1882
Notas Musicales y Literarias, revista quincenal, 2 de julio de 1882-15 de junio de 1883
Gramática musical, Barcelona, Tipografía Hispano Americana, 1883
“Los músicos en camisa”, en La España Musical (1885)
Sobre la fundación de una escuela superior de música en Barcelona. Carta abierta al Sr. Víctor Gerhardt, Barcelona, 1885
Transcripciones de música religiosa antigua, grabadas para una no nacida segunda época del Salterio Sacro Hispano, ms. 1886 (inéd.)
La Ilustración Musical Hispanoamericana, revista quincenal dirigida por F. PedreIl (1888-1896)
Los músicos españoles antiguos y modernos en sus libros o escritos sobre la música, ensayo de una bibliografía musical española. Vol. l. Estudios generales, Barcelona, Torres y Seguí, 1888
Por nuestra música. Algunas consideraciones sobre la magna cuestión de una escuela lírico nacional [...], Barcelona, Imprenta Henrich y Cía., 1891
Diario de Barcelona, 43 artículos de crítica musical (1891-1892)
Gramática o Manual expositivo de la teoría del solfeo [...], Barcelona, Andrés Vidal Roger, 1892
“Los músicos anónimos”, en Pro Patria (1892); Nuestra música en el siglo XV, Ateneu, 1893
Hispaniae Schola Musica Sacra, I. Christophorus Morales, 1894, II. Franciscus Guerrero, 1894, III y IV. Antonius a Cabezon, 1895, V. Johannes Ginesius Perez, 1895, VI. Psalmodia modulata a diversis auctoribus, 1895, VII y VIII. Antonius a Cabezon, Barcelona, Editorial Juan Bautista Pujol, 1896
Diccionario técnico de la música, fascículos en La Ilustración Musical Hispanoamericana, Barcelona, Víctor Berdós, 1894
Sentir en español, discurso de ingreso en la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid (10 de marzo de 1895), Barcelona, Víctor Berdós, 1895
La música religiosa en España, 48 números (1896-1899)
“Anotaciones manuscritas al estudio bio-bibliográfico destinado a preparar una edición completa de las obras del insigne maestro abulense Tomás Luis de Victoria”, en La música religiosa en España, n.° 12 (1896) al n.º 27 (1898)
Teatro lírico español anterior al siglo XIX, La Coruña, C. Berea y Cía., 1897-1898, 5 vols.
Diccionario biográfico y bibliográfico de músicos y escritores de música españoles, portugueses e hispano-americanos antiguos y modernos, Barcelona, Víctor Berdós, 1897
Transcripciones de música histórica española para el centenario de Velázquez, Real Academia de San Fernando (8 de julio de 1899) y para el Palacio Real, Madrid, 1899
“Folklore musical castillan du XVI siècle”, en Sammelbände der Internationalen Musikgesellschaft (Leipzig, Breitkopf & Härtel), I. IV-VI (1900), págs. 372-400
Emporio científico e histórico de organografía musical antigua española, Barcelona, Gili, 1901
“La Festa d’Elche ou le drame lyrique La Mort el l’Assomption de la
Vierge”, en Sammelbände der Internationalen Musikgesellschaft (Leipzig,
Breitkopf & Härtel), II. I-III (1901), págs. 203-252
Quincenas musicales, serie de artículos de crítica musical,
en La Vanguardia, Barcelona (1902-1922)
Prácticas preparatorias de instrumentación, enderezadas a saber preparar
ya escribir con propiedad las voces y los instrumentos, Barcelona, Gili, 1902
Thomae Ludovici Victoria Abulensis. Opera omnia, Leipzig, Breitkopf &
Härtel, Vol. 1: Motecta, 1902, Vol. II: Missarum Liber
primus, 1903, Vol. III: Cantica BMV vulgo Magníficat, et
Canticum Simeonis, 1904, Vol. IV: Missarum Liber
secunndus, 1905, Vol. V: Hymni totius anni et
Officium Hebdomadae Sanctae, 1908, Vol. VI: Missarum Liber
tertius, 1909, Vol. VII: Psalmi, Antiphonae Marianae. Asperges
et vidi aquam, etc., 1911, Vol. VIII: Documenta biographica et
bibliographica. Appendices. Cantiones sacrae ex collectionibus non impressis et al.
Index, 1913
“Datos sobre músicos españoles antiguos y modernos”, en Riemann-Lexikon, 1903
“Indigénis me musical espagnol du théâtre du XVIIe siècle”, en Sammelbände
der Internationalen Musikgesellschaft (Leipzig, Breitkopf &
Härtel), III (1903)
“Músichs vells de la terra”, en Revista Musical Catalana (1904-1910)
“Discurso de la primera Festa de la Música Catalana”, en Revista
Musical Catalana, 161 (1904)
Salterio Sacro Hispánico, 3.ª época, transcripciones de música antigua (Versillos
de salmos e interludios de himnos, de fray Juan Bermudo
Villanesca espiritual, de Francisco Guerrero
Ave Maris Stella, de Tomás Luis de Victoria
Sancta Maria, de Francisco de Peñalosa
Nisi Dominus y Laudate Dominum, de Juan
Navarro
Salve Regina, de Rivafrecha), Ildefonso Alier (1905)
“Discurso 2.ª Festa de la Música Catalana”, en Revista Musical
Catalana, 113 (1905)
E. Granados, Sonatinas de Scarlatti, prol. de ~ Madrid,
Ildefonso Alier, 1905
El organista litúrgico español, antología precedida de unos “Avisos y
prácticas para el uso y empleo del órgano litúrgico”, Madrid, Ildefonso Alier,
1905
“La cancó popular catalana, la lírica nacionalisada i I’obra de I’Orfeó
Catala”, ilustraciones y notas breves del concierto en honor de los asistentes
al Congrés Internacional de la Llengua Catalana, dirigido por Lluis Millet (16
de octubre de 1906), Barcelona, Neotipia, 1906
Musicalerías, artículos de crítica musical, Valencia, Sempere
y Cía., 1906
“La Festa d’Elche ou le drame lyrique espagnol Le Trépas et
l’Assomption de la Vierge”, en Bureau de la Schola
Cantorum, Paris, 1906
“Dos músichs cinchcentistes catalans (Vila, Brudieu), cantors d’Ausias
March”, en Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans (1907),
págs. 408-413
“De música nacionalizada”, en XXV Conferencies donades a la
Associació Wagneriana (1902-1906), 1908, págs. 1-15
Antología de organistas clásicos espmloles (siglos XVI-XVIII), Madrid, Ildefonso Alier,
1908, 2 vols.
Catalech de la Biblioteca Musical de la Diputació de Barcelona, Vilanova, Oliva
Imprenta, 1909, 2 vols.
“Francesc Alió, intimitats”, conferencia leída en la sesión necrológica,
Ateneu de Barcelona, 1-1909
“Joan I d’Aragó, compositor”, en Estudis Universitaris
Catalans, III (1909), págs. 21-30
“L’Eglogue La Forét sans amour de Lope de Vega, et la musique et les
musiciens du théâtre de Calderon”, en Sammelbände der Internationalen
Musikgesellschaft, Leipzig, Breitkopf & Härtel, X-XII (1909),
págs. 55-104
“Comentarios a una carta inédita de Victoria”, en Revista
Musical, 1 (1909), págs. 84-88
“Sardana” para el drama Gerona de B. Pérez Galdós, 1893. Voz y orquesta: Contradanza coreada-vals coreado-polka coreada, 1859
“Historia musical i etnica de la cançó popular”, en Estudis
Universitaris Catalans, III (1909), págs. 233-239, 319-325 y 523-530
Lírica nacionalizada, estudios sobre el folclore masical, París, P. Ollendorf,
1909
Músicos contemporáneos y de otros tiempos, París, P. Ollendorf,
1910
“Jacopone da Todi, los Stabat Mater y la música”, en Revista
de Estudios Franciscanos, IV-V (1910), págs. 129-147
“Los Pirineos”, trilogía dramática, verso rítmica castellana para la
representación en el Teatro Colón de Buenos Aires, Buenos Aires, Editorial La
Victoria, 1910
Jornadas de arte, autobiografía [1841-1891], París, P. Ollendorf,
1911
Orientaciones (1892-1902), autobiografía, París, P. Ollendorf, 1911
“L’École Grégorienne de Solesmes en Espagne”, en Revue
Grégorienne, II (1912), págs. 4-10
Las formas pianísticas, orígenes y transformaciones de las formas
musicales, Valencia, Manuel Villar, 1918, 2 vols.
Cancionero musical popular español, Barcelona, E. Castells
Valls, 1917-1922, 4 vols.
Tomás Luis de Victoria abulense [...] Biografía, bibliografía,
significado estético de todas sus obras de arte polifónico religioso, Valencia, Manuel Villar,
1918
P. Antonio Eximeno. Glosario de la gran remoción de ideas que para
mejoramiento de la técnica y de la estética del arte músico ejerció el insigne
jesuita valenciano, Madrid, Unión Musical Española, 1920
Els Madrigals i la Missa de difunts d’En Brudieu, Barcelona, Institut
d’Estudis Catalans, 1921
Jornadas postreras (1903-1912), autobiografía, ed. E. Castells Valls, 1922
Bibliography
Escritos heortásticos dedicados al maestro D. Felipe Pedrell para conmemorar la manifestación de alto aprecio y cordial afecto, Barcelona, 1911
M. de Falla, “Felipe Pedrell”, en Revue Musicale (1923)
(reimpr. en Escritos, Madrid, 1947, págs. 59-68)
E. Istel, “Felipe Pedrell”, en Musical Quarterly (1925)
J. Thomas Snow, “La Celestina of Felipe Pedrell”, en Celestinesca, vol. 3, n.º 1 (1979), págs. 19-32
M. A. Virgili Blanquet, “Felipe Pedrell y el músico vallisolitano Luis Villalba: correspondencia inédita”, en Recerca Musicològica (RM), n.º 1 (1981), págs. 151-192
M. C. Gómez-Elegido Ruizolalla, “La correspondencia entre Felipe Pedrell y Francisco Asenjo Barbieri”, en RM, n.º 4 (1984), págs. 177-242
X. Aviñoa, La música i el Modernisme, Barcelona, Biblioteca de Cultura Catalana, 1985, n.º 58
O. Martorell, Síntesi històrica de la música catalana, Barcelona, Els Llibres de la Frontera, 1985
F. Bonastre i Bertrán, “Documents epistolars de Barbieri adreçats a Felip Pedrell”, en RM, n.º 5 (1985), págs. 131-177
M. D. Millet i Loras, “Lluís Millet a Felip Pedrell: epistolari”, en Recerca RM, n.º 6-7 (1986), págs. 261-342
M. Querol Gavaldá, “Pedrell i els altres compositors musicòlegs: Pedrell, primer historiador de la música española”, F. Bonastre, “El nacionalisme musical de Felip Pedrell: reflexions a l’entorn de Por nuestra música...”, X. Aviñoa, “Felip Pedrell en el canvi ideològic i estètic de la Barcelona de la darreria del segle xx”, J. M. Gregori i Cifré, “Felip Pedrell i el renaixement musical hispànic”, F. Cortès i Mir, “La Música escènica de Felip Pedrell: Els Pirineus. La Celestina. El Comte Arnau”, J. Soler, “La obra compositiva de Felip Pedrell vista por Cristòfor Taltabull”, A. Martín Moreno, “Felip Pedrell y el descubrimiento del teatro barroco español”, J. V. González Valle, “Recepción del Officium Hebdomadae Sanctae de T. L. de Victoria y edición de F. Pedrell”, J. López Calo, “Felip Pedrell y la reforma de la música religiosa”, J. Martí i Pérez, “Felip Pedrell i l’etnomusicologia”, M. Bergadà, “Pedrell i els pianistes catalans a París”, E. Casares Rodicio, “Pedrell, Barbieri y la restauración musical española”, C. Alonso González, “Felip Pedrell y la canción culta con acompañamiento en la España decimonónica: la difícil convivencia de lo popular y lo culto”, L. Calvo, “Felip Pedrell i l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya”, L. G. Iberni, “Felip Pedrell y Ruperto Chapí”, B. Lolo Herranz, “La aportación de Felip Pedrell a la crítica musical en la prensa diaria”, D. Codina i Giol, “Felip Pedrell i la música religiosa: la seva relació amb el monestir de Montserrat”, J. María García Laborda, “Técnicas de composición basadas en la utilización de materiales históricos en la trilogía Los Pirineos de F. Pedrell”, J. Ayats, “On acaba la música? (Reflexions sobre els límits de música al ‘Cancionero Musical Popular Español’ de Pedrell)”, A. Cazurra i Basté, “Un estudi sobre la tasca de Pedrell en la confecció del seu Diccionario biográfico y bibliográfico de músicos y escritores de música (Relació entre la informació recollida i la publicada al primer volum)”, G. Pérez Zalduondo, “La utilización de la figura y la obra de Felip Pedrell en el marco de la exaltación nacionalista de posguerra (1939-1945)”, y M. Soto Viso, “Comentario a la opinión de Pedrell sobre los ‘Cantares viejos y nuevos de Galicia’, de Marcial de Adalid”, en RM, n.º 11-12 (1991), págs. 5-15, págs. 17-26, págs. 27-46, págs. 47- 61, págs. 63-97, págs. 99-110, págs. 111-131, págs. 133-155, págs. 157-209, págs. 211-229, págs. 243-257, págs. 259-271, págs. 305-328, págs. 329-334, págs. 335-344, págs. 345-356, págs. 357-361, págs. 399-418, págs. 419-427, págs. 429-466, págs. 467-487 y págs. 493-498, respect.
F. Cortès i Mir, El nacionalisme musical de Felip Pedrell a través de les seves òperes: Els Pirineus, La Celestina i El Comte Arnau, Universitat Autònoma de Barcelona, 1995
F. Cortès i Mir, “Ópera española: las obras de Felipe Pedrell”, en Cuadernos de Música Iberoamericana (CMI), vol. 1 (1996), págs. 187-216
B. Lolo Herranz, “La zarzuela en el pensamiento de Felipe Pedrell: historia de una controversia”, en CMI, vol. 2-3 (1997), págs. 319-326
F. Cortès i Mir, “El projecte d’estrena al Teatro Real de Madrid de l’òpera Els Pirineus, a través de la correspondència de Víctor Balaguer a Felip Pedrell: estratègies i malvolences”, en RM, n.º 13 (1998), págs. 231-267
R. Sobrino Sánchez, “El Conde de Morphy (1836-1899), protagonista musical de una época. Epistolarios a Albéniz y Pedrell”, en CMI, vol. 7 (1999), págs. 61-102
X. Aviñoa, Modernisme i Modernistes. Musica i Modernisme: Definició i Període, Barcelona, Lunwerg Editores, 2001
F. Bonastre, “Pedrell Sabaté, Felipe”, en E. Casares Rodicio (dir. y coord.), Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana, vol. VIII, Madrid, Sociedad General de Autores y Editores, 2001
“El planteamiento operístico de Pedrell”, en La ópera en España e Hispanoamérica: una creación propia, vol. II, Madrid, Instituto de Ciencias Musicales, 2001, págs. 187-198
F. Bonastre, “L’arpa i la cítara: La relació entre Verdaguer i Pedrell”, en Anuario musical, n.º 57 (2002), págs. 229-240
J. A. López Delgado, “Una carta inédita del Maestro Pedrell”, en Boletín de la Real Academia de la Historia, t. 200, cuaderno 3 (2003), págs. 543-548
F. Cortès i Mir, “Els vessants de Los Pirineus de Felip Pedrell”, en Catalunya música: Revista musical catalana, n.º 220 (2003), págs. 6-10
C. Gómez Amat, Historia de la música española. 5. Siglo XIX, Madrid, Alianza Editorial, 2004
F. Cortès i Mir, “El nacionalisme en el context catalá entre 1875 i 1936”, C. A. Hess Tetzlaff, “Enric Granados y el contexto pedrelliano”, F. Bonastre, “Els Pirineus en el panorama de la música hispànica i europea del seu temps”, F. Cortès i Mir, “Los Pirineus, l’estrena del 1902”, Y. Nommick, “El influjo de Felip Pedrell en la obra y el pensamiento de Manuel de Falla”, C. Calmell i Piguillem, “Pedrell, compositor i musicòleg”, D. Lichstensztajn, “El regeneracionismo y la dimensión educadora de la música en la obra de Felip Pedrell”, A. Zabala, “La producción liederísta de Felip Pedrell”, y C. A. Hess Tetzlaff, “Enric Granados y el contexto pedrelliano”, en RM, n.º 14-15 (2004-2005), págs. 27- 45, págs. 47-56, págs. 255-268, págs. 269-287, págs. 289-300, págs. 301-323, págs. 325-334 y págs. 335-348, respect.
L. Sánchez de Andrés, “Gabriel Rodríguez y su relación con Felipe Pedrell: hacia la creación de un lied hispano”, en CMI, vol. 10 (2005), págs. 97-136
F. J. Giménez Rodríguez, “Felip Pedrell en la revista ‘La Alhambra’ (1902-1922)”, en RM, n.º 16 (2006), págs. 117-148.
Relation with other characters
Events and locations
