Biography
Sobre la fecha y el lugar del nacimiento de Arnau de Vilanova, se carece de datos precisos, pero sí que se tienen conjeturas estimables. En una declaración suya, hecha en 1305, se referiría a cierta costumbre universitaria que él había observado en Montpellier cuarenta y cinco años atrás. Esto lleva a 1260, cuando sería estudiante, con lo que cabe presumir que naciera en torno a 1240. Varios lugares de Cataluña y de Provenza se precian de haber sido cuna de Arnau; últimamente ha surgido una noticia —que parece digna de crédito— que lo haría natural de Villanueva de Jiloca, en Aragón. Lo que sí se tiene como dato seguro es su condición de catalán, desechando la idea, predominante durante siglos, de que hubiera sido provenzal.
Como tal se le nombra —“ Arnaldus cathalanus”— en el encabezamiento de algunas de sus obras y en las referencias de diversos documentos coetáneos; de él dirá el Papa Bonifacio VIII —en conflicto con la Casa de Aragón— que es el único catalán de bien que conoce; y en lengua catalana están redactados los pocos textos no latinos que de él se conservan. También es patente el hecho de la vinculación de Arnau de Vilanova a la ciudad de Valencia: allí tenía parientes próximos, allí se registran diversas operaciones mercantiles que revelan que poseía varios predios y censales; allí serían inventariados los más de sus bienes muebles y, entre ellos, una rica biblioteca; allí profesó como monja dominica su hija, María; y, a poco de su muerte, el Papa Clemente V se referiría a él como “clericus Valentinae dioecesis”. Al ser entonces Valencia una ciudad periférica de la Cristiandad, a la que sólo en 1238 se había incorporado, esta vinculación de Arnau de Vilanova, que tantos datos revelan, no pudo ser debida a atractivos políticos ni académicos, sino a los meramente afectivos. Con todo ello, bien se podría llamarle valenciano, ya lo fuera por nacimiento, ya por ulterior integración. [...]
Works
Obras espirituales: En latín: In librum Ioachim de semine scripturarum [...], c. 1292 (ed. R. Manselli, 1951, págs. 43-59)
Super significatione nominis tetragrámaton, 1292 (ed. J. Carreras, 1949, págs. 75-105)
Dyalogus de elementis catholicae fidei [...], c. 1296 (ed. W. Burger, 1907, págs. 163- 197)
De prudentia catholicorum scholarium [...], c. 1296 (ed. G. de Santa Teresa, 1967, págs. 821-844)
De tempore adventu Antichristi et fine mundi, 1297-1300 (ed. J. Perarnau, 1988-1989, págs. 134-168)
Appelatio ad apostolicam sedem [...], Protestatio facta coram domino rege Francorum, c. 1300 (ed. J. Perarnau, 2001, págs. 377-382)
De mysterio cymbalorum, 1301 (ed. J. Perarnau, 1991, págs. 53-107)
Tractatus epistolarum [...], 1302 (ed. J. Carreras, 1948, págs. 392- 406)
Philosophia catholica [...], 1302 (ed. J. Perarnau, 1991, págs. 7-196)
Epistola domino Bonifacio [...], Epistola dominis cardinalibus, 1302 (ed. J. Perarnau, 1991, págs. 197-200)
Apologia de versutiis [...] religiosorum, 1302 (ed. J. Perarnau, 2001, págs. 57-151)
Eulogium de notitia verorum et pseudoapostolorum, Tres denuntiationes Gerundenses, 1302-1303 (ed. J. Carreras, 1950, págs. 33-58)
Confessio Ilerdensis [...], 1303 (ed. parcial de H. Finke, 1902, págs. 122-123)
Tres denuntiationes factae Massiliae, Gladius veritatis adversus Thomatistas, 1304 (ed. parcial de F. Ehrle, 1920, págs. 484-501)
Carpinatio poetrie theologi deviantis, Antidotum contra venenum effussum [...], 1304 (ed. parcial de H. Finke, 1902, págs. 123- 126)
Epistola “Reverendissime [...]” ad Benedictum XI, Protestatio facta Perusii, 1304 (ed. J. Perarnau, 1991, págs. 201- 218)
De esu carnium [...], c. 1304 (ed. D. M. Bazelli, 1999, págs. 109-141)
Allocutio christiani [...], 1305 (ed. J. Perarnau, 1992, págs. 75-117)
Dancia [...] regis Aragonum cum commento, 1305 (ed. C. de Lollis, 1887, págs. 289-295)
Presentatio facta Burdegaliis [...], 1305 (ed. parcial de H. Finke, 1902, págs. 201-211)
Expositio super Apocalypsis [...], c. 1305 (ed. J. Carreras, 1971)
De zona pellicea, c. 1305 (ed. O. Cartaregia y J. Perarnau, 1993, págs. 508-512)
Interpretatio de visionibus in sommiis dominorum Iacobi II [...] et Friderici III [...], 1309 (ed. M. Ménendez Pelayo, 1879, págs. 91-127). En catalán: Confessió de Barcelona, 1305, Lliçó de Narbona, c. 1306, Raonament d’Avinyó, 1310, Informació espiritua [...], 1310 (ed. M. Batllori, 1947, págs. 101-243). Traducciones: al italiano: Informatio beguinorum, Ad priorissam de charitate, “Per ciò che molti [...]”, ed. M. Batllori, 1951, págs. 395-462
al castellano: De elementis catholicae fidei, De helemosina et sacrificio, ed. J. Perarnau, 1975-1976, págs. 554-630
al griego: nueve escritos en la Biblioteca Pública de San Petersburgo, CXIII (inéd.).
Bibliography
M. Menéndez Pelayo, Arnaldo de Vilanova, médico catalán del siglo xiv, Madrid, 1879
B. Hauréau, “Arnauld de Villeneuve, médecin et chimiste”, en Histoire littéraire de la France, 28, 1881, págs. 26-126
C. de Lollis, “Arnau de Vilanova Dancia [...] regis Aragonum cum commento”, en Revue de langues romanes, 31, 1887, págs. 289-295
H. Finke, Aus den Tagen Bonifaz VIII, Münster, 1902
R. Chabás, “Inventario de los libros, ropas y demás efectos de Arnaldo de Villanueva”, en Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos, 9, 1903, págs. 189- 203
W. Burger, “Bëitrage zur Geschichte der Katechese im Mittelalter”, en Römische Quartalschrift, 4, 1907, págs. 163- 197
R. D’Alòs-Moner, “Collecció de documents relatius a Arnau de Vilanova”, en Estudis Universitaris Catalans, 3 (1909), 4 (1910) y 6 (1912)
F. Ehrle, “Arnaldo de Villanova ed i Thomatiste”, en Gregorianum, 1, 1920, págs. 475-501
J. M. Pou i Marti, Visionarios, beguinos y fratricelos catalanes (siglos XIII-XV), Vic, 1930, págs. 34-110
J. Carreras, “Una versió grega de nou escrits d’Arnau de Vilanova”, en Anallecta Sacra Tarraconensia (AST), 7, 1932, págs. 127-134
P. Martí de Barcelona, “Regesta de documents arnaldians coneguts”, en Estudis Franciscans (EF), 47 (1935), págs. 261-300
“Nous documents per a la biografia d’Arnau de Vilanova”, en AST, 11, 1935, págs. 85-127
P. Diepgen, “Studien zu Arnold von Villanova”, en Medizin und Kultur, Stutgart, F. Enke, 1938, págs. 108-185
M. Batllori y J. Carreras, “La patria y la familia de Arnau de Vilanova”, en AST, 20 (1947), págs. 5-75
A. de Vilanova, Obres catalanes, a cura de M. Batllori, Barcelona, Editorial Barcino, 1947
J. Carreras, “Del epistolari espiritual d’Arnau de Vilanova”, en EF, 49, 1948, págs. 392- 406
J. Carreras, “L’Allocutio super Tetragrammaton de Arnaldo de Vilanova”, en Sefarad, 9, 1949, págs. 75-105
“La polémica gerundense sobre el Anticristo entre Arnau de Vilanova y los dominicos”, en Anales del Instituto de Estudios Gerundenses, 5, 1950, págs. 5-58
M. Batllori, “Les versions italianes medievals d’obres religioses de mestre Arnau de Vilanova”, en Archivio per la Storia della Pietá, 1, 1951, págs. 397-464
R. Manselli, “La religiosità di Arnaldo de Villanova”, en Bulletino dell’Istituto Storico Italiano per il Medio Evo, 63, 1951, págs. 1-100
J. A. Paniagua, “Vida de Arnaldo de Vilanova”, en Archivo Iberoamericano de Historia de la Medicina (AIHM), 3 (1951), págs. 3-83
J. Carreras, Relaciones de Arnau de Vilanova con los reyes de la Casa de Aragón, Barcelona, Real Academia de Buenas Letras, 1955
J. A. Paniagua, “La obra médica de Arnau de Vilanova: Introducción y fuentes” y “Notas en torno a los escritos de Alquimia atribuidos a Arnau de Vilanova”, en AIHM, 11, 1959, págs. 351-401 y 406-419 (reed. en Studia Arnaldiana, 1994, págs. 157-210 y 449-464)
J. Payen, “Flos florum et Semita Semite. Deux traités d’alchimie attribués à Arnaud de Villeneuve”, en Revue d’Histoire des Sciences, 12, 1959, págs. 289-300
L. Thorndike, A History or Magic and Experimental Sciences, 2.ª ed., Nueva York, Columbia University Press, 1964
P. Graziano de Santa Teresa, “Il Tractatus de prudentia catholicorum scolarium di Arnaldo de Villanova”, en Divinitas, 2, 1967, págs. 425-448
J. A. Paniagua, El maestro Arnau de Vilanova, médico, Valencia, Instituto de Historia de la Medicina, 1969, 2.ª ed. en Studia Arnaldiana, págs. 49- 143
M. McVaugh, “The Experimenta of Arnald of Villanova”, en The Journal of Medieval and Renaissance Studies, 1, 1971, págs. 107-118
A. de Vilanova, Expositio super Apocalypsi, ed. y est. J. Carreras, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 1971
J. Perarnau, “Dos tratados espirituales de Arnau de Vilanova en traducción castellana medieval”, en Anthologica Acta, 22- 23, 1975-1976, págs. 477-630
“Troballa de tractats espirituals perduts d’Arnau de Vilanova”, en Revista Catalana de Teología, 1, 1976, págs. 489-512
L’“Alia informatio beguinorum” d’Arnau de Vilanova, Barcelona, Facultat de Teologia, 1978
C. Crisciani, “Exemplum Christi e Sapere. Sulla epistemologia di Arnaldo de Villanova”, en Archives Internationales d’Histoire des Sciences, 28, 1979, págs. 245-292
A. de Vilanova, El maravilloso regimiento y orden de vivir ..., introd. de J. A. Paniagua, Zaragoza, Cátedra de Historia de la Medicina, 1980
M. Rodríguez Lizondo, “La protesta de Valencia de 1318 y otros documentos inéditos referentes a Arnau de Vilanova”, en Dynamis, 1, 1981, págs. 241-273
J. F. Benton, “The Birthplace of Arnau de Vilanova: a case for Villanueva de Jiloca near Daroca”, en Viator, 13 (1982), págs. 245-257
L. García Ballester, “Arnau de Vilanova (c. 1240-1311) y la reforma de los estudios médicos de Montpellier (1309): el Hipócrates latino y la introducción del nuevo Galeno”, en Dynamis, 12 (1982), págs. 97-158
F. Santi, Arnau de Vilanova. L’obra espiritual, Valencia, Diputació Provincial, 1987
J. Perarnau, “El text primitiu del De mysterio cymbalorum Ecclesiae de Arnau de Vilanova. En apèndix, el seu De tempore adventus Antichristi”, en Arxiu de Textes Catalans Antics (ATCA), 7-8 (1988-1989), págs. 7-233
“L’Ars catholicae philosophiae (Primera redacció de la Philosophia catholica et divina) d’Arnau de Vilanova”, en ATCA, 10 (1991), págs. 7-223
“L’Allocutio chistini... d’Arnau de Vilanova”, en ATCA, 11 (1992), págs. 7-135
O. Cartaregia y J. Perarnau, “El text sencer de l’Epistola ad gerente zonam pelliceam”, en ATCA, 12 (1993), págs. 7-42
J. Mensa, Arnau de Vilanova, espiritual: guia bibliogràfica, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 1994
J. A. Paniagua, “Studia Arnaldiana”, en Trabajos en torno a la obra médica de Arnau de Vilanova, c. 1240-1311, Barcelona, Fundación Uriach, 1838, 1994
A. Calvet. “Les alchimica d’Arnaud de Villeneuve à travers la tradition imprimée (xvie-xviie siècles). Questions bibliographiques”, en Alchimie. Art, histoire et mythes, Paris- Milán, 1995, págs. 157-190
G. Camilli, “Il Rosarius philosophorum attribued ad Arnaldo da Villanova nella tradizione alchemica del Trecento”, en Actes de la I Trobada Internacional d’Estudis sobre Arnau de Vilanova (Actes), Barcelona, 1995, I, págs. 175-208
M. R. McVaugh, “Two texts, one probleme: the authorship of the Antidotarium and De venenis attribued to Arnau de Vilanova”, en Actes, II, págs. 75-94
J. A. Paniagua, “En torno a la problemática del corpus científico arnaldiano”, en Actes, II, págs. 9-22
J. Perarnau, “Problemes i criteris d’autenticitat d’obres espirituals atribuïdes a Arnau de Vilanova”, en Actes, I, págs. 25-103
M. Pereira, “Arnaldo da Villanova e l’alchemia. Una indagine preliminare”, en Actes, II, págs. 95-174
J. Z iegler, Medicine and Religion c. 1300. The case of Arnau de Vilanova, Oxford, The Claredon Press, 1998
J. Perarnau, “L’ Apologia de versutiis et perversitatibus pseudotheologorum et religiosorum...” y “Sobre la primera crisis entorn al De Adventu Antichristi d’Arnau de Vilanova: Paris 1299-1300”, en ATCA, (2001), págs. 8-348 y págs. 349-402 respect.
S. Giralt, Arnau de Vilanova en la imprenta renaixentista, Manresa, Col.legi Oficial de Metges de Barcelona, 2002
“The consilia attribued to Arnau de Vilanova”, Early science and medicine, 7 (2002), págs. 311-356
N. Weill-Parot, “Au tour d’un traité sur les sceaux astrologiques attribué à Arnaud de Villeneuve”, en Les “images astrologiques” au Moyen Age et à la Renaissance, Paris, Champion, 2002, págs. 477-500
S. Giralt, “El autor de Contra calculum y otros tres tratados médicos: ¿Arnau de Vilanova o Galvano da Levanto?”, en Sudhoffs Archiv, 87 (2003), págs. 32-65.
Relation with other characters
Events and locations
