Ayuda

Agustí Durán i Sanpere

Imagen
Biografía

Duran i Sanpere, Agustí. Cervera (Lérida), 5.VI.1887 – Barcelona, 29.IV.1975. Archivero, historiador y arqueólogo.

Realizó sus estudios primarios en su ciudad natal. Se licenció en 1908 en Derecho por la Universidad de Barcelona y en 1911, en Filosofía y Letras en Madrid, doctorándose además en Derecho ese mismo año. A partir de 1912 se encargó de la ordenación y catalogación del archivo municipal de Cervera y colabora con el Institut d’Estudis Catalans en la organización del Servicio de Investigaciones Arqueológicas.

Gracias a esta colaboración trabajó en la excavación del poblado ibero de Les Tenalles (Sidamón, Lérida).

En 1917 pasó a ocuparse del Archivo Municipal de Barcelona, con el cargo de subdirector de la Oficina de Investigaciones y Publicaciones. Más tarde llegó a ocupar la dirección de dicho archivo, bajo cuyo mandato se amplió y modernizó con una biblioteca y una hemeroteca. Durante esta época, Duran i Sanpere publicó algunos trabajos de investigación cultural, como Un misteri de la passió a Cervera (Un misterio de la pasión en Cervera) en 1913 o Un fragment de Tristany de Leonís en català (Un fragmento de Tristán de Leonís en catalán) en 1917.

En 1920 Duran se encargó de las excavaciones arqueológicas del subsuelo de Barcelona. El resultado de los descubrimientos permitió, gracias a su insistencia, impulsar una colección arqueológica con motivo de la Exposición Universal de Barcelona, en 1929, que da origen al Museo de Historia de la capital catalana. Durante la década de 1930, Duran participó activamente en los Estudios Universitarios Catalanes como profesor e intervino de forma destacada en la Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana. Comenzado el conflicto militar de 1936, Duran i Sanpere tuvo un especial interés en velar y salvar los fondos documentales de los principales archivos catalanes, tanto públicos como privados. Este afán lo convirtió en director del Servicio de Protección de Archivos de la Generalitat. A partir de 1942 formó parte de l’Institut d’Estudis Catalans y un año después, se inauguró el Museo de Historia de la Ciudad de Barcelona en el que Duran ya trabajaba desde los años veinte. Desde ese año hasta que se jubiló en 1957, se dedicó de pleno a la investigación y dirigió el Instituto Municipal de Historia. Además, Duran se convirtió en el primer director del Centro de Estudios de Etnografía Peninsular, dependiente del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC). En 1950 fue uno de los impulsores de las Asambleas de Estudios Locales y, una década después participó en el Patronato para la conservación del edificio de la Universidad de Cervera, además de comenzar a presidir la Academia de Bones Lletres de Barcelona durante un bienio (1961-1963). En 1968 ingresó en la Academia de Bellas Artes de Sant Jordi y se le nombró correspondiente de la Real Academia de la Historia.

Agustí Duran i Sanpere fue autor de numerosas monografías históricas y artículos periodísticos que se dieron a conocer principalmente en las páginas de La Vanguardia, Destino y Serra d’Or. Entre sus obras destacan el volumen memorialístico Tornant-hi a pensar (Volviendo a pensar) publicado en 1961, Barcelona i la seva història, publicada en tres volúmenes entre 1972 y 1975, Llibre de Cervera (Libro de Cervera) en 1972, y Pels camins de la història (Por los caminos de la historia) editado en 1973.

 

Obras de ~: En Pernat Martorell: i·luminador de llibres, Barcelona, Tipográfica L’Avenç, 1913; Un “Misteri de la Passió” a Cervera, Barcelona, Tipográfica L’Avenç, 1915; La creu processional de Sant Nicolau de Cervera, de l’escultor Jordi de Déu, 1919; La casa municipal de Cervera, 1920; Les pintures antigues de l’església parroquial de Cervera, Documents aljamiáis deis jueus catalans (segle XV). El pintor Joan Guardiola (segle XV). El segell municipal de Cervera, 1921; Referències documentals del call de jueus de Cervera, 1924; Per la història del barri de la catedral de Barcelona, 1928; Els retaules de pedra, Barcelona, Alpha, 1932; Els retaules de pedra a Catalunya (segles XIV i XV), 1930; Els retaules de pedra, 1934 (col·lecció Monumenta Cataloniae); La Casa de la Ciudad: Historia de su construcción, Barcelona, Viuda de F. Ferrer Coll, 1943; El gremio de los maestros zapateros, 1944; La casa de la Ciudad, Barcelona, 1951; Per a la historia de 1’art a Barcelona, 1960; Tornant-hi a pensar, 1961; Felip V i la ciutat de Cervera, 1963; Els cavallers de Sant Jordi, 1964.

 

Bibl.: A. Manent, “Assaig, periodismo i memòries”, en M. de Riquer, A. Comas y J. Molas, Història de la literatura catalana, Barcelona, Ariel, 1987, págs. 103-129; J. Massot i Muntaner (comp.), “Confidències de Miquel Ferrà a Hermínia Grau i a Agustí Duran i Sanpere”, en Randa (Barcelona), n.º 32 (1992), págs. 135-176; E. Duran, Agustí Duran i Sanpere: semblança biogràfica: conferència pronunciada davant el Ple per Eulàlia Duran i Grau el dia 20 de desembre de 1999, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2000; J. M. Sans i Travé, “Agustí Duran i Sanpere, arxiver”, en Revista de Catalunya (Barcelona), n.º 156, Barcelona (noviembre de 2000), págs. 9-16; J. E. Zamora i Escala, “Agustín Duran Sanpere y la salvaguarda de los archivos catalanes durante La Guerra Civil Española (1936-1939)”, en Archives et bibliothèques de Belgique (Bruxelles), vol. 73, n.º 1-4 (2002), págs. 123-145; J. M. Muñoz Pujol, Agustí Duran i Sanpere: temps i memòria, Barcelona, Proa, 2004; L. Florensa Peralta, “La Casa Museu Duran i Sanpere: un exemple d’hàbitat burgès a la Segarra”, en Revista d’etnologia de Catalunya (Barcelona), n.º 30 (2007), págs. 152-154.

 

Enric Falguera García

Relación con otros personajes del DBE

Biografías que citan a este personaje

Personajes citados en esta biografía

Personajes similares