Ayuda

Francisco Bernardo de Pons y Furell

Biografía

Pons y Furell, Francisco Bernardo de. Aragón, 1622 – Sant Cugat del Vallés (Barcelona), 3.X.1694. Benedictino (OSB), canonista y político.

No se sabe dónde nació, pero sí que era hijo ilegítimo. Ingresó como canónigo regular de San Agustín en el célebre Monasterio de Jesús Nazareno de Montearagón (Huesca). Era doctor en Derecho Civil y Canónico. El Real Patronato lo presentó para abad perpetuo del antiguo monasterio gerundense de Sant Pere de Besalú el 6 de noviembre de 1654, pero sin duda a causa de la Guerra de Secesión catalana y de la contradicción que le hicieron los monjes del monasterio, por no ser benedictino y no ser hijo de legítimo matrimonio, no pudo tomar posesión del monasterio. En todo caso, se sabe que en agosto de 1660 pidió a Roma dispensa de su defecto de ilegitimidad natal y enseguida, según costumbre, tomó el hábito benedictino de la Congregación Benedictina Claustral Tarraconense, a la que pertenecía el monasterio de Besalú, y profesó, pues asiste ya como abad benedictino al capítulo general de 1661. Estuvo en Besalú hasta el 22 de mayo de 1670, que fue presentado para ocupar la abadía de San Cugat del Vallés (Barcelona), donde murió y fue enterrado. Fue cuatro veces abad presidente de la Congregación Claustral (1661-1664, 1668-1671, 1674-1679, 1682-1685, 1689-1692), visitador (1692-1694), miembro del Consejo Real (1666) y canciller de Cataluña, lo que demuestra la gran valía de este abad especialista in utroque.

 

Fuentes y bibl.: Archivo del Ministerio de Asuntos Exteriores (Madrid), Fondo Santa Sede, legs. 110, 111.

G. de Argaiz, La soledad laureada por San Benito y sus hijos, vol. II, Madrid, Imprenta de Bernardo de Herbada, 1675, fol. 122r.; F. Monsalvatje, Monasterios del antiguo Condado de Besalú, Noticias históricas, vol. II, Olot, Sucesores de J. Bonet, 1890, págs. 64; vol. XVIII, Olot, Sucesores de J. Bonet, 1910, pág. 219; R. Bozzo, “Obituari de la Congregació Benedictina Claustral des del 1673 a l’any 1749”, en Catalònia monàstica, vol. I, Montserrat, Monestir de Montserrat, 1927, pág. 122; A. Séquestra, San Pere de Besalú, abadia reial de la Congregació Claustral Tarraconense (977-1833), Besalú, Edicions de Santa Maria del Mont, 1934, pág. 60; A. M. Tobella, “Cronologia dels capítols de al Congregació Claustral Tarraconense i Cesaraugustana (1219-1661)”, en Analecta Montserratensia, vol. X (1964), pág. 395; A. M. Mundó, “Monjos amb càrrecs a la Diputació del General de Catalunya. Segles XIV-XVIII”, en Santes Creus. Butlletí de l’Atxiu Bibliogràfic, 51 (1980), pág. 154; E. Zaragoza Pascual, “Pons i Furell, Francesc Bernat de”, en R. Corts Blay, J. Galtés Pujol y A. Manent Segimon (dirs.), Diccionari d’Història Eclesiàstica de Catalunya, vol. III, Barcelona, Generalitat de Cataluña-Claret, 2001, pág. 119; Abaciologi Benedictí de la Tarraconense, Barcelona, Balmes, 2002, págs. 96, 383; Història de la Congregació Benedictina Claustral Tarraconense i Cesaraugustana, Montserrat, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2004.

 

Ernesto Zaragoza Pascual

Relación con otros personajes del DBE

Biografías que citan a este personaje

Personajes citados en esta biografía