Ayuda

Ricard Marlet Saret

Biografía

Marlet Saret, Ricard. Sabadell (Barcelona), 25.IX.1896 – Matadepera (Barcelona), 8.VI.1976. Grabador, pintor, escultor y orfebre.

Autodidacta, polifacético, culto, observador y de extrema sensibilidad artística, trabajó de forma magistral diversos lenguajes plásticos. Habitualmente se conoce y valora la producción xilográfica de este artista de Sabadell como una de las más exquisitas dentro de la placidez del Noucentismo, pero deben tenerse también en cuenta la calidad de sus esmerados dibujos y la diversidad técnica de su creación pictórica, así como su destreza en el modelado escultórico, junto con su faceta de orfebre.

El conjunto de su vasta obra se compone de 2.137 xilografías, 129 frescos, 55 pinturas al temple, 27 óleos, 69 pinturas a la encáustica o cera, 45 pinturas a la cola, 86 esculturas, 29 piezas de orfebrería, 10 cerámicas y una amplia serie de dibujos para vidrieras, bordados, carteles... Toda una producción polifacética representativa de su experimentación técnica, a la vez que de diversas formulaciones plásticas entre las que destaca el Noucentismo de sus paisajes, con ciertos toques vinculados al Fauvismo; el Clasicismo de sus rotundas figuras; el Impresionismo de sus flores y naturalezas muertas; el Simbolismo patente en algunas de sus composiciones; las referencias al Románico en muchas de sus ceras; el Gótico plasmado en sus vitrales... Pero, por encima de todo, la influencia del Renacimiento, acentuada tras su viaje a Italia (1970).

Como grabador destacó desde muy joven (1918) en la recuperación del lenguaje artístico de la técnica xilográfica dentro de los postulados de la estética noucentista, a la vez que reflejaba la tradición xilográfica renacentista y la influencia del arte románico. A partir de 1930 evolucionó, aunque de manera episódica, hacia propuestas vinculadas a las nuevas corrientes artísticas de su época. Xilografías publicitarias, viñetas e ilustraciones para textos literarios, folletos culturales, revistas, calendarios, papel moneda, ex-libris, tarjetas de visita... reflejan la pureza y sencillez de su arte. Explícitamente apartado del academicismo oficial, supo captar la íntima sensibilidad de su entorno geográfico y de su gente. Aunque muchos de sus encargos fueron de particulares, cabe destacar su vinculación con la acreditada imprenta y editorial Sallent.

 

Obras de ~: Véase repertorio de la obra completa en R. M. Subirana Rebull, Ricad Marlet, Sabadell, Museu, d’Art de Sabadell, Fundació Caixa de Sabadell, 1996.

 

Bibl.: “El diumenge propassat durant la benedicció de l’altar de Sant Jordi, es repartiren com a recort de la solemnissima festa, unes belles estampes del gloriós Patró de Catalunya, obra del Jove artista, don Ricard Marlet, que foren molt celebrades”, en La Veu de Catalunya, 17 de abril de 1922, pág. 13; M. Ernest Mateu Vidal, “Les Arts. Les pintures al fresc de Ricard Marlet al Col·legi de la Sagrada Familia”, en Diari de Sabadell, 12 de enero de 1936, pág. 4; J. David, “Las Exposiciones de la Academia de Bellas Artes”, en Sabadell, 10 de abril de 1943, pág. 2; A. Castells Peig, L’art sabadellenc. Assaig de biografia local, Sabadell, Edicions Riutort, 1961; J. Torrent Rafael Tasis, Història de la premsa catalana, I-II, Barcelona, Bruguera, 1966; J. Oliver, Tros de paper, Barcelona, Ariel, 1970; “Notícia biogràfica”, en Armand Obiols, Poemas, Barcelona, Proa, 1973; P. Roca Garriga, “Adéu a Ricard Marlet, xilògraf ”, en Sabadell, 9 de junio de 1976; J. M. Riu, “Mirilla. Ricard Marlet i Saret”, en Sabadell, 19 de junio de 1976, pág. 15; P. Roca Garriga, “Ricard Marlet, encara”, en Sabadell, 19 de junio de 1976; M. Geis, “De Nadal a Sant Esteve”, en Diario de Sabadell, 24 de diciembre de 1977, pág. 1; 19 Xilografies de Ricard Marlet (1896-1976). Festa del llibre 1977, Sabadell, Caixa d’Estalvis de Sabadell, 1977; “L’artista sabadellenc Ricard Marlet”, en Diario de Sabadell, 22 de diciembre de 1979, págs. 24-25; “Dos autors de casa nostra, Marlet i Oliver”, “Nuvols de Nadal”, “Nadal. Ricard Marlet, Deu envia la claror i jo faig d’apuntador”, J. Oliver, “Joan Oliver. Per Nadal, cadascú al seu hostal” y “Nadal de 1939”, en Diario de Sabadell, 22 de diciembre de 1979, pássim; “Sobre ‘La Mirada’“, en 50 anys. 1928-1978. Edicions Proa, Barcelona, Proa, 1979; M. Bach, “La Colla de Sabadell”, en Joan Oliver, Temps i Memòria. Homenatge amb motiu de la concessió de la medalla de la ciutat. Maig de 1981, Sabadell, Ajuntament, 1981; “La Colla de Sabadell”, en L’Avenç (Barcelona), n.º 42 (octubre de 1981), págs. 50[658]-53[661]; J. Blanquer, “Ricard Marlet i la ‘Colla de Sabadell’”, en Quadern de les Arts i de les Lletres de Sabadell (1984), pág. 208; M. Geis, “Els que trobat pel camí. Ricard Marlet”, en Quadern, n.º 42 (1984), pág. 209; “Pòrtic” y “Textos d’Arxiu i de Folklore Català. Una nadala vallesenca”, en Quadern, n.º 42 (1984), pág. 203 y pág. 211, respect.; “Ricard Marlet i Saret (1896-1976)”, en A arte do exlibris. Boletim trimestral da Associaçao Portuguesa de Ex-Libris (APEL), n.º 103 [1984]; M. Bach, “Francesc Trabal, un humor impossible”, en F. Trabal, De cara a la paret, Barcelona, Quaderns Crem, Ayntamiento de Sabadell, 1985; L. Casals, “La Colla de Sabadell. Nois de casa bona, cultes i disconformes”, en El Pais (Barcelona), 9 de junio de 1985, págs. 1 y 5; Miquel Altisen i Domenjó. Escolapi. 1898-1975. Mestre del cant gregorià, Matadepera, 1985; R. Simó Bach, “Ricard Marlet i Saret, dibuixant, pintor, escultor, ceramista i xilògraf ”, en Diario de Sabadell, 27 de septiembre de 1986, pág. 17; S. Tomàs, “El grup de Sabadell o l’humor com a qüestió de profunditat”, en El Món (El món dels llibres), 30 de mayo de 1986, págs. II-IV; “Vida i Miracles”, en El Llamp (Barcelona), 3 de julio de 1986), pás. 3-4 [1391-1392]; “Artistes que han il·lustrat el Quadern al llarg de deu anys”, en Quadern, n.º 62 (1988); M. Bach, “Notícia d’Armand Obiols”, en A. Obiols, Mirall antic i altres poeme, Sabadell, Ayuntamiento, 1988; P. Vélez, “Josep Obiols, la imatge gràfica noucentista”, en Josep Obiols, Barcelona, Ayuntamiento, 1990; M. Bach, “El “Coro” de Santa Rita, altrament anomenat Grup de Sabadell (I)”, en Arraona (Sabadell) n.º 9 (octubre de 1991), págs. 67- 80; F. Fontbona, La xilografia a Catalunya entre 1800 i 1923, Barcelona, Biblioteca de Catalunya, 1992; J. B. “Piezas de museo. Ricard Marlet”, en Diario de Terrassa (Tarrasa), 7 de marzo de 1992; J. Folguera, L’Art Nou Català, Sabadell, Fundació La Mirada, 1993; R. Vallbona, “El coro de Santa Rita”, en Avui (Barcelona), 26 de diciembre de 1993, pág. 39; S. Alcolea, Els edificis de la Caixa d’Estalvis de Sabadell. Una mostra del Modernisme català, Sabadell, Fundació Caixa de Sabadell, 1994; J. Blas Benito, Bibliografía del Arte Gráfico, Madrid, Real Academia de Bellas Artes de San Fernando-Calcografía Nacional, 1994; J. Casamartina, Vila Arrufat a Sabadell, Sabadell, Fundació Caixa de Sabadell, 1994; El Noucentisme. Un projecte de modernitat, Barcelona, Generalitat de Catalunya- Enciclopèdia Catalana-Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, 1984; F. Fontbona, “Joaquim Torres-Garcia i la xilografia”, en Joaquim Torres-Garcia. D’una terra, d’un paisatge, catálogo de exposición, Gerona, Ajuntament de Girona, 1995, págs. 13-14; J. L. Trullo, “El noucentisme i la defensa de la xilografia ‘En absènciència d’esperit mercantívol’”, en Serra d’Or, n.º 429 (septiembre de 1995), págs. 58[666]-60[668]; A. Manent, “Centenarios”, en La Vanguardia (Barcelona), 15 de enero de 1996, pág. 18; “Ricard Marlet i Saret (Sabadell, 1896-Matadepera, 1976”, en Quadern, n.º 104 (febrero de 1996), pág. 159; P. Roca Garriga, “De l’artista Ricard Marlet”, en Diari de Sabadell, 11 de junio de 1996, pág. 14; R. M. Subirana Rebull, Ricad Marlet, Sabadell, Museu, d’Art de Sabadell, Fundació Caixa de Sabadell, 1996; “El gravat i les arts del llibre”, en VV. AA., Art de Catalunya, vol. X, Barcelona, Edicions l’Isard, 2000, págs. 150-309.

 

Rosa María Subirana Rebull

Relación con otros personajes del DBE

Biografías que citan a este personaje

Personajes citados en esta biografía

Personajes similares