Ayuda

Emili Sala Cortés

Biografía

Sala Cortés, Emili. Barcelona, 22.II.1841 – La Garriga (Barcelona), 7.VI.1921. Maestro de obras y arquitecto.

Maestro de obras titulado el 5 de febrero de 1866, Emili pertenece a la primera promoción de arquitectos titulados (1876) por la Escuela de Arquitectura de Barcelona, junto a Joan Martorell Montells y Adrià Casademunt Vidal. Su obra arquitectónica, que se desarrolló fundamentalmente en el último cuarto del siglo XIX, se encuadra dentro de la corriente neomedieval y neorenacentista de raíz francesa que precedió al estilo modernista y que incluso corrió paralela a él. En aquella línea construyó, a iniciativa privada, edificios públicos y escolares, además de chalets y palacetes con amplios jardines, algunos en el Eixample de Barcelona —que entonces estaba en pleno auge de urbanización y construcción—, como los de Salvador Piera, César Ortembach o J. Salvadó Prim, hoy desaparecidos. En todos ellos, como en la casa Jaurés o Elizalde de Barcelona, utilizó con profusión motivos decorativos propios del clasicismo, como frontones, medallones esculpidos con bustos, cornisas y ménsulas, además de esculturas y mobiliario, para cuya ejecución contó con artistas y artesanos de fama reconocida en la época, como los hermanos Masriera, Magí Augé, Franzi, Vallmitjana, Fuxà, Nobas o Roig. Su obra más emblemática y variada desde el punto de vista tipológico se encuentra en Castellar del Vallès (Barcelona), donde tuvo como principales clientes a Emilia Carles, marquesa de Castellar, y a su esposo, el médico Josep Tolrà Abellà, quienes le encargaron numerosas obras de carácter público y privado (entre ellas los lavaderos públicos, las escuelas, la casa consistorial y su propia vivienda) con el fin de modernizar la población; asimismo confiaron en él algunos proyectos de edificios de viviendas en Barcelona. Otro cliente fiel fue el doctor en farmacia Salvador Andreu Grau, impulsor del urbanismo y las instalaciones del Tibidabo y también del crecimiento urbanístico y la ordenación del entorno del lago de Puigcerdà, que le encargó numerosos proyectos de casas de renta en Barcelona y, posiblemente, su vivienda estival de la capital de la Cerdanya. Es autor del monumental edificio de las Escuelas Ribas en Rubí (Barcelona), construidas, con todo lujo de detalles en el interior y en el jardín, gracias al legado de los terratenientes y fabricantes barceloneses Rossend, Frederic y Lluís Ribas, y también de casas unifamiliares en la Garriga (Barcelona), la mayoría proyectadas siguiendo el lenguaje modernista de principios del siglo XX. En los cementerios de Montjuic y del Poblenou de Barcelona realizó algunos panteones neogóticos y modernistas, con esculturas de Campeny, Nobas, Clarasó, Balletbó o Franzi.

En 1866 fue nombrado maestro de obras de Vallvidrera (Barcelona), en 1875, arquitecto municipal de Sant Cugat del Vallés, y en el curso 1882-1883, profesor de Carpintería y Muebles en la Escuela Oficial de Bellas Artes de Barcelona. También fue vocal de la Junta Artística de la Exposición Catalana de Electricidad (1882) y de la junta de construcción de la Cárcel Modelo de Barcelona (1888).

 

Obras de ~: Casas Salvador Andreu, calle Valencia, n.º 245, y calle Aragó, n.º 257, Barcelona, 1872 y 1879 (desapars.); Cal Zist, plaza Barcelona, Sant Cugat del Vallès (Barcelona), 1873; Proyecto de reconstrucción del claustro de la Parroquia de la Concepción, calle Roger de Llúria, n.º 70, Barcelona, 1874; Casa Gerard Piera, calle Aragó, n.º 341, Barcelona, 1875; Casa Teresa Pagés, pasaje Batlló, n.º 18, Barcelona, 1875; Antiguas Casas Consistoriales, calle Major, n.º 74, Castellar del Vallès (Barcelona) 1878 (reformadas en 1902); Casas Eduard Minguell Tey, calle Diputació, n.os 317 y 319, Barcelona, 1878 y 1888; Casa Salvador Piera, calle Balmes – calle Rosselló, Barcelona, 1874 (desapar.); Chalet de J. Salvadó Prim, avenida Diagonal – calle Còrsega, Barcelona, 1879 (desapar.); Casas Enric Carbó, calle Aragó, n.os 274-276 y 270, Barcelona, 1879 y 1880; Casa Salvador Andreu, rambla de Catalunya, n.º 66, Barcelona, 1880 (reformada); Casa Emili Sala Cortés, rambla de Catalunya, n.º 68, Barcelona, 1881; Casa Josep Sarrá, calle Aragó, n.º 277, Barcelona, 1884-1885; Casas Frederic Vallet, calle Consell de Cent, n.º 326, y calle València, n.os 341-343, Barcelona, 1879 y 1895-1896; con M. Augé (escultor), Casa de la viuda de Francisco Jaurés Gausa (Centro Cultural “Casa Elizalde”), calle València, n.º 302, Barcelona, 1888; Casa Sala Cortés, ronda del Carril, n.º 36, La Garriga (Barcelona), 1888; con J. Balletbó (escultor) y la Fundición Escorsa, Hipogeo neogótico de la familia Camps, vía Sant Josep, agrup. 3, 24, cementerio de Montjuic, Barcelona, 1888; con R. Nobas (escultor), Sepulcro Farreras Framis, vía Santa Eulalia, agrup. 1, 6, cementerio de Montjuic, Barcelona, 1888; Casa Francisco Jaurés Gausa, calle València, n.º 298, Barcelona, 1882-1888 (desapar.); Casas Emilia Carles de Tolrà, calle Bergara, n.os 9 y 11 (actual Hotel Ducs de Bergara), Barcelona, 1880-1881 y 1896-1898; Palacio Tolrà (actual Ayuntamiento), paseo Tolrà, n.º 1, Castellar del Vallès (Barcelona) 1890; Tapia y puerta de El Pedró, avenida Catalunya, n.º 21, La Garriga (Barcelona), 1900; con Franzi Hnos. y Mas & Tàrrach (marmolistas), Panteón modernista de Francisco Jaurés (actualmente Elizalde), vía Sant Francesc, agrup. 7, 1, cementerio de Montjuic, Barcelona, 1891; con J. Campeny (escultor) y Mas & Tàrrach (marmolistas), Hipogeo neogótico de Andreu y Grau, vía Santa Eulalia, agrup. 3, 51, cementerio de Montjuic, Barcelona, 1892; Escuelas del Patronat Tolrà (Centro Escolar La Inmaculada), paseo Tolrà, n.º 2, Castellar del Vallès (Barcelona) 1892-1895; Lavaderos públicos, Baixada de Cal Verge, y Baixada del Palau, Castellar del Vallès (Barcelona), 1892 y 1927; Casa Josep M.ª Carreras, paseo de Sant Joan, n.º 77, Barcelona, 1894; Casa Enric Gironella, calle València, n.º 279, Barcelona, 1894 y 1907 (desapar.); Chalet César Ortembach, calle Diputació, n.º 256, Barcelona, 1898-1899 (desapar.); Casa Felip Capdevila, calle Bailén, n.º 132, Barcelona, 1900; con J. Martorell Montells (autor del proyecto), Iglesia parroquial de San Esteban de Castellar, Castellar del Vallès (Barcelona) 1900; Casa Miquel Galí, calle Banys, n.º 122, La Garriga (Barcelona), 1902; con E. Clarasó (escultor), Sepulcro modernista de Carmen Macià vda. de Serrat, vía Sant Oleguer, agrup. 5, 65, cementerio de Montjuic, Barcelona, 1905; Casa Sunyol, ronda del Carril, n.º 42, La Garriga (Barcelona), 1906; Casa Despujol, carretera de l’Ametlla, n.os 26-34, La Garriga (Barcelona), 1906; Casa Enriqueta Rodríguez de Lacín, paseo de Sant Joan, n.º 51, Barcelona, 1908 y 1912; Casa Miquel Vilaseca, calle València, n.º 406, Barcelona, 1909; con J. M.ª Fossas (arquitecto) Santamaria (escultor) y M. Pau (constructor), Panteón neobizantino de Marcos Rocamora Laporta, vía Sant Oleguer, agrup. 5, 19, 114-115, cementerio de Montjuic, Barcelona, 1909; Caseta del Guarda (casa Lluís Ribas) y fuente de Can Ribas, parque de Collserola, ctra. BP-1417, km 6,2, Sant Cugat del Vallès (Barcelona), 1908 y 1909; casa Joan Grau Punsoda, calle Sancho Marraco, n.os 32-36, La Garriga (Barcelona), 1911; Fàbrica Comere, crta. de l’Ametlla, La Garriga (Barcelona), 1910 (desapar.); Casas Joan Viladot, Gran Vía de les Corts Catalanes, n.º 413, y calle Diputació, n.os 71-73 y 75, Barcelona, 1913 y 1916; Reforma de la casa Mercè Pla Masgrau, ronda del Carril, n.º 30, La Garriga (Barcelona), 1914; Reforma casa Ricard Bertran, calle Girona, n.º 71, Barcelona, 1915; Escuelas Ribas (Patronato Ribas), calle Lluís Ribas, n.º 2, Rubí (Barcelona), 1916; Hipogeo modernista de Emili Sala Cortés, vía Santa Eulalia, agrup. 3, 50, cementerio de Montjuic, Barcelona, c. 1920; con R. Nobas, Panteón modernista de Antonio Salvadó Prim, dep. 2, n.º 137, cementerio de Poblenou, Barcelona.

 

Bibl.: F. Rogent Pedrosa, Arquitectura moderna de Barcelona, Barcelona, Parera y Cía. Editores, 1897, págs. 126, 129 y 164, láms. LXIV, LXVII y XCVI; “Iglesia de San Esteban de Castellar”, en Arquitectura y Construcción, n.º 87 (octubre de 1900), pág. 293-294; J. F. Ráfols, Diccionario biográfico de artistas de Cataluña, Barcelona, Millá, 1954; J. Bassegoda, Los maestros de obra de Barcelona, Barcelona, Editores Técnicos Asociados, 1973; L. Cuspinera Font, La Garriga, guia arquitectònica, Barcelona, Obra Cultural de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis de Catalunya i Balears, 1978; F. Fontbona, Del Neoclassicisme a la Restauració. 1808-1988, Història de l’Art Català, vol. VI, Barcelona, Edicions 62, 1983; O. Bohigas, Reseña y catálogo de la arquitectura modernista, Barcelona, Lumen, 1983 (3.ª ed.); L. Cuspinera, Manifestacions de l’art modernista a la Garriga (1900-1912), Sant Cugat del Vallès, Rourich, 1988, págs. 21-23, 42-44 y 74-76; L. Cuspinera, Manifestacions de l’art modernista a la Garriga (1913-1926), Sant Cugat del Vallès, Rourich, 1988, págs. 14, 18-19 y 59-60; S. Barjau, A. Garcia Espuche y T. Navas, El quadrat d’or. 150 cases al centre de la Barcelona modernista, Barcelona, Olimpíada Cultural Barcelona ‘92, Ayuntamiento de Barcelona, 1990, págs. 50 y 88; R. Lacuesta y A. González, Guía de arquitectura modernista en Cataluña, Barcelona, Editorial Gustavo Gili, 1990 (1997, 3.ª ed.); A. González, R. Lacuesta, F. Balañà, D. Galí y N. Pinos, “Caseta del Guarda de Can Ribas” y “Font d’en Ribes”, en Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Parc de Collserola (fichas 137 y 139), Barcelona, Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputación de Barcelona, 1995; D. Miquel Serra, “L’arquitectura modernista a Sant Cugat del Vallès”, en Gausac (Publicación del Grup d’Estudis Locals de Sant Cugat del Vallès, Ayuntamiento de Sant Cugat del Vallès), n.º 11 (diciembre de 1997), págs. 53-88; L. M. Aragó Cabañas, El Creixement de L’Eixample. Registre administratiu d’edificis. 1860-1928, Barcelona, Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, 1998; Catàleg de Patrimoni Arquitectònic. Barcelona, CDROM, Ayuntamiento de Barcelona, 2000; L. Cuspinera y C. Clusellas, El modernisme d’estiueig al Vallès Oriental, Barcelona, Diputación, 2001; y R. Lacuesta y X. González Torán, Modernisme a l’entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge, Barcelona, Diputación, 2006, págs. 343 y 395-396.

 

Raquel Lacuesta Contreras y Xavier González Torán

Personajes similares