Ayuda

Ricard Salvat i Ferré

Biografía

Salvat i Ferré, Ricard. Tortosa, 17.VIII.1934 – Barcelona 24.III.2009. Dramaturgo, historiador y director de teatro.

Fue catedrático de Historia de las Artes Escénicas en la Universidad de Barcelona. En esta universidad cursó filosofía y letras ampliando estudios de sociología y filosofía en Heidelberg y ciencias teatrales en Colonia. Esta etapa de formación le permitió conocer directamente el teatro èpico y la obra de Bertolt Brecht. A su vuelta fundó, con Miquel Porter, y dirigió el grupo experimental Teatre Viu (1956-1959) donde representó, entre otros, a P. Handke y, en el año 1960, con Maria Aurèlia Capmany, fundó y dirigió la Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual (EADAG) que tuvo una enorme influencia en la renovación teatral y en el teatro independiente y que fue la puerta de entrada del realismo èpico y el brehtianismo en el teatro catalán. Representaron obras de M. A. Capmany, J. Brossa o de F. García Lorca y R. Albertí, pero la principal aportación fue el trabajo dramatúrgico sobre la obra poética, narrativa y teatral de S. Espriu. Así el montaje poético de La pell de brau (1960), la puesta en escena de la importante Primera història d’Esther (1962) y el trabajo dramúrgico, en primera versión de Gent de Sinera (1963) y la definitiva Ronda de mort a Sinera (1965) que popularizó el mundo elegíaco de Espriu y lo dio a conocer a un público más amplio. Hizo cinco reposiciones de la obra, la última en 2002, también con gran éxito. Dirigió el Teatro Nacional de Barcelona (1971-1972) y el Festival Internacional de Teatro de Sitges (1977-1986). Ha dirigido más de cien montajes, entre otros, obras de Puig i Ferrater, Kleist, Goethe, Pirandello, Sartre, Brecht, Shaw, Valle-Inclàn, Shakespeare, Eurípides, Guimerà, Sagarra, Villalonga, Rodoreda... En los años ochenta y noventa desarrolla y colabora activamente en la dirección de montajes en Europa y Lationamérica, lo que acentúa su gran proyección internacional. El estreno, en 1998, de A la jungla de les ciutats de Brecht y la obtención del Premi Nacional de Teatre de 1999 de la Generalitat de Catalunya representó un cierto retorno y un reconocimiento público de su trabajo. Como dramaturgo y autor ha desarrollado su obra bajo los principios del teatro épico y documento en obras como Nord enllà (estrenada en 1962) adaptación de su única novela, Animals destructors de lleis, premio Joanot Martorell en 1959, Mort d’home (1963) o la trilogía formada por Castelao e a sua epoca, prohibida en Portugal en 1969, Adrià Gual i la seva època (1972) y Salvat-Papasseit i la seva època (1981), un friso histórico de la primera mitad del siglo XX. Su bibliografia, donde como téorico defiende la objetividad en el teatro, reconstruye un tiempo histórico, básicamente el siglo XX, y es también una crónica atenta y amplia de la vida teatral que, como espectador privilegiado, fue testigo y testimonio. Los principales títulos: El teatre contemporani (1966), Els meus muntatges teatrals (1971), El teatro de los años 70 (1974), Historia del teatro moderno (1981), Escrits per al teatre (1990) y Quan el temps es fa espai (1999). En sus últimos años ha desarrollado una importante actividad desde la presidencia de la Associació d’Investigació i Experimentació Teatral (AIET), siendo fundador y director de la revista Assaig de Teatre, cuya regularidad, interés y apertura de miras la han convertido en una revista de obligada referencia en el teatro catalán y español. En el año 1996 recibió la Creu de Sant Jordi y en 2003 la Medalla d’Or al Mèrit Artístic del Ayuntamiento de Barcelona. Desde 2004 fue miembro correspondiente de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.

 

Obras de ~: Prosa. Animals destructors de lleis, México, Xaloc, 1961, (2.ª ed., Barcelona, Meteora, 2009). Ensayo e historia teatral. El teatre contemporani 1. El teatre és una arma?, Barcelona, Edicions 62, 1966; El teatre contemporani 2. El teatre és una ética?, Barcelona, Edicions 62, 1966 (2.ª ed. ampl. con el título Una mirada al teatre modern i contemporani 1 y 2, Barcelona, Institut del Teatre-Diputació de Barcelona, 2010); Els meus muntatges teatrals, Barcelona, Edicions 62, 1971; El teatro de los años setenta, Barcelona, Península, 1974; Historia del teatro moderno, Barcelona, Península, 1981; La l·luminació de gas i l’espectacle del XIX a Catalunya, Barcelona, Seix Barral, 1980 (La iluminación de gas y el espectáculo del XIX en Cataluña, Barcelona, Seix Barral, 1980); El teatro como texto, como espectáculo, Barcelona, Montesinos, 1983; Escrits per al teatre, Barcelona, Institut del Teatre-Diputació de Barcelona, 1990; Quan el temps es fa espai. La professió de mirar, Barcelona, Institut del Treatre-Diputació de Barcelona, 1999. Teatro. Mort d’home, Palma de Mallorca, Moll, 1963 Nord enllà, Barcelona, Occitània, 1965; Ronda de muerte en Sinera: Espectáculo de Ricard Salvat sobre textos narrativos, poéticos y dramáticos de Salvador Espriu, recreación y trad. de S. Espriu, Madrid, Alianza, 1974 (con S. Espriu, Ronda de mort a Sinera (Espriu/Salvat), Barcelona, Barrigòtic, 2.ª ed., Barcelona, Empúries, 1985; Adria Gual i la seva època, Barcelona, Edicions 62, 1972, Salvat-Papasseit i la seva època, Barcelona, Edicions 62, 1981. Dirección escénica. Teatrografia essencial, en Assaig de teatre: revista de l’Associació d’Investigació i Experimentació Teatral, 73/74 (octubre-noviembre de 2009), págs. 224-303.

 

Bibl.: J. Arbonès, “Ricard Salvat”, en Teatre català de postguerra, Barcelona, Pòrtic, 1973; A. C. Isasi Angulo, “Ricard Salvat”, en Diálogos del teatro español de postguerra, Madrid, Ayuso, 1974; F. J. Corbella, “La vida i l’obra teatral de Ricard Salvat: Materials per a una història”, en Revista de Catalunya, 113 (1996), págs. 48-78; J. M. García Ferrer y J. M. Martí Rom, Ricard Salvat, Barcelona, Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, 1998; F. J. Corbella “Ricard Salvat: quaranta-cinc anys de trajectòria creativa”, pról. a R. Salvat, Quan el temps es fa espai. La professió de mirar, Barcelona, Institut del Teatre-Diputació de Barcelona, 1999, págs. 7-38; A. de la Torre et al. (textos), Ricard Salvat i la seva època, catálogo de exposición, Barcelona, Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, 2003; E. Ciurans, El teatre viu, una resistència cultural, Barcelona, Associació d’Investigació i Experimentació Teatral, 2009; R. Vallbona, “Precursor del teatro catalán moderno”, en El Mundo, 25 de marzo de 2009; VV. AA., Homenatge a Ricard Salvat, en Assaig de Teatre, 73/74 (octubre-noviembre de 2009); VV. AA., Assaig de teatre: revista de l’Associació d’Investigació i Experimentació Teatral, n.º monogr. Homenatge a Ricard Salvat, n.os 73-74 (2009); J. Bordes “Salvar en Salvat”, en Presència, n.º 2021, 19 de noviembre de 2010, págs. 58-60; J. Coca, “Ricard Salvat. El referent imprescindible”, pról. a R. Salvat, Una mirada al teatre modern i cotemporani 1. El teatre és una arma?, Barcelona, Institut del Teatre-Diputació de Barcelona, 2010, págs. 9-50.

“Ricard Salvat i Ferré”, en Viatge per l’escena catalana, Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques, (http:// viatge.cdmae.cat).

 

Àlex Broch