Ayuda

César Martinell Brunet

Biografía

Martinell Brunet, Cèsar. Valls (Tarragona), 24.XII.1888 – Barcelona, 19.XI.1973. Arquitecto.

Obtuvo el título por la Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Barcelona en 1916.

Provenía, por línea materna, de una familia de maestros de obras. Fue nombrado arquitecto municipal de Valls (Tarragona) el mismo año en que se licenció, aunque en 1919 dimitió del cargo y se trasladó a Barcelona. A partir de entonces colaboró con instituciones privadas, profesionales u oficiales, desempeñando diferentes funciones: arquitecto de la Federación Católica Agraria de Cataluña (1923), asesor artístico de la Exposición Universal de Barcelona de 1929, académico de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid (1929), secretario general de Amics de l’Art Vell (1929-1935), decano del Colegio de Arquitectos de Cataluña y Baleares (1932), arquitecto del Servicio de Defensa del Patrimonio Nacional (1939-1942), miembro directivo de los Amigos de Gaudí (1952), académico de la Real Academia de Bellas Artes de San Carlos de Valencia (1955) o caballero del Ordre des Arts et des Lettres de la France (1959).

Figura representativa del Noucentisme, hizo suyos los postulados de la Mancomunidad de Cataluña, sobre todo en lo que respecta a la política de redención agrícola de las comarcas catalanas más desfavorecidas, como el Camp de Tarragona. En sus más de cincuenta edificios agrarios (entre bodegas, almazaras, almacenes y fábricas), que participan del legado modernista de Gaudí o de Domènech i Montaner, no sólo persiguió cumplir la funcionalidad con máxima eficacia y economía de medios, sino también monumentalizar el medio rural a través de la arquitectura con el fin de sensibilizar y educar artísticamente a la población; en ellos utilizó como sistema constructivo y como recurso artístico los arcos parabólicos y las bóvedas tabicadas, realizados en obra vista de ladrillo aplantillado o de otros tipos. En sus proyectos de arquitectura pública y urbana se decantó por la estética noucentista y un cierto monumentalismo. Restauró edificios históricos y artísticos, tanto de Cataluña como de Andorra (donde intervino en un buen número de iglesias en las décadas de 1930 y 1960), aplicando el método científico y los criterios conservacionistas divulgados por Josep Puig i Cadafalch. Una de las actividades que desplegó a lo largo de su vida fue la historiografía, especialmente la dedicada al arte medieval, a la arquitectura y escultura barrocas y, sobre todo, a Antoni Gaudí, a quien conoció personalmente y consideró su maestro, convirtiéndose en uno de sus biógrafos más acreditados.

 

Obras de ~: Arquitectura urbana residencial: Reforma del chalet Badia, Valls (Tarragona), 1915; Casa Popoff, Santa Coloma (Andorra), 1916; Reforma de Ca Vivas, calle de la Cort, n.º 70, Valls (Tarragona), 1917; Casa unifamiliar, calle Anselm Clavé, n.º 33, Valls (Tarragona), 1917-1919; Casa de la Feligresa, plaza de la Església, n.º 2, Ulldecona (Tarragona), 1919- 1921; Casa Lluís Domingo, plaza del Portal, n.º 2, Alcover (Tarragona), 1919; Casa unifamiliar, calle Verdaguer, n.º 2, Sarral, 1920; Chalet y almacén Miró, San Sadurní de Noya (Barcelona), 1929; Casa Rafael Alfonso Andreu, calle Major, n.º 59, Montblanc (Tarragona), 1944. Arquitectura agraria: Bodegas cooperativas y almazaras en Rocafort de Queralt, Vila-rodona, Nulles, Pinell de Brai, Falset, Gandesa, Palau d’Anglesola, Verdú, Cornudella de Montsant, Montblanc, Pira, Vilallonga, Ibars d’Urgell, Aiguamúrcia, Miralcamp, Albatàrrec, Santes Creus, Cabra del Camp, Arbeca, l’Albí, Barberà de la Conca, Llorenç del Penedès, Ripollet (desapar.), Les Cabanyes, Ciutadilla, Soleràs, Rubí, Sant Cugat del Vallès, Igualada, Moià y Ulldecona, Cervera (fábrica de harinas y local social del Sindicato Agrícola), Sant Guim de Freixenet (almacén de cereales) y Vilajuïga (destilería de alcohol), todos ellos construidos entre 1918-1922, además de la Destilería Mollfulleda, en Arenys de Mar, de 1940, y de una vaquería en Puigcerdà (1943). Arquitectura pública: Casas Consistoriales y escuelas, Salomó (Tarragona), 1916-1925; Fuente monumental, Valls (Tarragona), 1918; Casa Consistorial, Bràfim (Tarragona), 1923; Edificio de la Federación Obrera, Molins de Rei (Barcelona), 1923; Cinema Valls, Valls (Tarragona), 1931; Mercado y matadero municipales, Sant Joan Despí (Barcelona), 1932 y 1934. Arquitectura industrial y comercial: Edificio de oficinas de Antonio Martínez Salcido, calle Comtal, n.º 32, Barcelona, 1920; Almacenes Firma Masllorens, calle Córcega, n.º 414, Barcelona, 1930. Arquitectura religiosa y obras de restauración: Ermita y masía del Remei, Arenys de Munt (Barcelona), 1929-1931; Retablo de Nuestra Señora del Rosario, basílica de Santa María, Mataró (Barcelona), 1930; Iglesia de Sant Climent, Coll de Nargó (Lérida), 1930; Iglesia románica, Castellfollit de Riubregós (Barcelona), 1930-1931; Ábside románico, Orgañá (Lérida), 1934; Iglesias de Santa Coloma de Andorra y de Sant Joan de Canillo (Andorra), 1934; Reconstrucción del retablo mayor de la iglesia arciprestal de Santa María, Igualada, 1939-1949; Obras de restauración y construcción de retablos y altares en la iglesia de San Pedro, Reus, 1939- 1955; Restauración del sepulcro renacentista de Ramon Folch de Cardona, Bellpuig d’Urgell (Lérida), 1939; Proyecto y obras de restauración del campanario de la Catedral Vieja, Lérida, 1940; Proyecto y obras de restauración de las Cámaras Reales del monasterio, Poblet (Tarragona), 1940; Obras de restauración de la iglesia parroquial y construcción de los altares de San Antonio, Santa Lucía y San José, de la capilla del Santísimo y del púlpito, Arenys de Mar (Barcelona), 1940-1944; Altar de la Virgen de Montserrat y restauración de una vidriera en la catedral, Barcelona, 1940; Restauración del Santuario de la Gleva y construcción de nuevos altares, Masies de Voltregà (Barcelona), 1949-1952; Construcción del retablo de San Sebastián de la iglesia parroquial, Capellades (Barcelona), 1961.

Escritos: “La Sagrada Família, temple de Catalunya”, en El Pirineu català (Ripoll), 20 de marzo de 1915; “L’originalitat de Gaudí”, en La Publicitat (Barcelona), 13 de junio de 1926; La Seu Nova de Lleya: Monografia artística, Valls (Tarragona), Castells, 1927; El monestir de Poblet, Barcelona, Barcino, 1927; L’art català sota la unitat espanyola, Barcelona, Canosa, 1933; Amics de l’Art Vell: Els sis primers anys, 1929- 1935: Memòria de l’obra realitzada per l’entitat des de la seva fundació fins avui, Barcelona, 1935; “El escultor Luís Bonifás y Massó (1730-1786): biografía crítica”, en Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona, vol. VI, n.os 1-2 (enerojunio de 1948); Gaudí i la Sagrada Família, comentada per ell mateix, Barcelona, Aymà, 1951; La Sagrada Família, Barcelona, Aymà, 1952; Arquitectura i escultura barroques a Catalunya, Barcelona, Alpha, 1959-1963, 3 vols.; Conversaciones con Gaudí, Barcelona, 1969; Gaudí. Su vida, su teoría, su obra, Barcelona, Colegio Oficial de Arquitectos de Cataluña y Baleares, 1967; Construcciones agrarias en Cataluña, Barcelona, Colegio Oficial de Arquitectos de Cataluña y Baleares, 1975.

 

Bibl.: J. F. Ráfols, Diccionario biográfico de artistas de Cataluña, Barcelona, Millá, 1954; R. Lacuesta, César Martinell Brunet, arquitecto, teórico e historiador del arte, tesis de licenciatura, Barcelona, Universidad, Facultad de Geografía e Historia, 1974; R. Lacuesta y A. González, “Cèsar Martinell, activista del noucentisme”, en Cuadernos de Arquitectura y Urbanismo (Barcelona), n.º 113 (1976), págs. 69-72; O. Bohigas, Reseña y catálogo de la arquitectura modernista, Barcelona, Lumen, 1983; J. Fuguet, L’arquitectura dels cellers cooperatius a la Conca de Barberà: 1900-1923, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 1989; M. Martinell Taxonera y B. Bassegoda, Bibliografia de Cèsar Martinell i Brunet (1888- 1973), Barcelona, 1990; A. González, Cèsar Martinell i Brunet, Valls (Tarragona), 1992 (separata de Quaderns de Vilaniu, 22); R. Lacuesta y A. González, Guía de arquitectura modernista en Cataluña, Barcelona, Gustavo Gili, 1997 (3.ª ed.); R. Lacuesta, “Arquitectura”, en El Modernisme, vol. II, Barcelona, Lunwerg Editores, 1992, págs. 312-324; R. Ber Sabaté, El celler del Pinell: l’obra d’en Cèsar Martinell, El Pinell del Brai, Associació Cèsar Martinell, 1997; R. Lacuesta y J. I. de Llorens, Cesar Martinell. 25 aniversario de su muerte, Barcelona, Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, 1998; F. X. Mingorance Ricart, “Las intervenciones en el Patrimonio de Cèsar Martinell i Brunet, arquitecto conservador de monumentos del Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional”, en Sautuola (Santander, Consejería de Cultura y Deporte del Gobierno de Cantabria) (2000), págs. 691-698; L. Cuspinera Font, “L’arquitectura agrària de Cèsar Martinell”, R. Lacuesta, “L’arquitectura urbana i residencial de Cèsar Martinell”, M. Martinell, “Cèsar Martinell i Brunet, l’home”, F. X. Mingorance, “L’arquitectura religiosa i les restauracions de Cèsar Martinell”, en VV. AA., Cesar Martinell i la seva època, Tarragona, Universitat Catalana d’Estiu y Diputación, 2001; R. Lacuesta, “Gaudí a través de Cèsar Martinell”, en Els arquitectes de Gaudí, Barcelona, Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, 2002, págs. 120- 131; “El nivell dels modernistes menors”, en El Modernisme a l’entorn de l’arquitectura, vol. II, Barcelona, L’Isard, 2002, págs. 121-138; “Gaudinistes i Gaudinisme”, en El Modernisme a l’entorn de l’arquitectura, vol. II, Barcelona, L’Isard, 2002, págs. 55-70; R. Lacuesta y X. González Torán, Modernisme a l’entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge, Barcelona, Diputación, 2006.

 

Raquel Lacuesta Contreras y David Galí Farré

Relación con otros personajes del DBE

Biografías que citan a este personaje

Personajes citados en esta biografía

Personajes similares