Ayuda

Santiago Bru Vidal

Biografía

Bru y Vidal, Santiago. Sagunto (Valencia), 29.VII.1921 – 11.XI.2000. Historiador y poeta.

Sus padres fueron Santiago Bru Lluch, de Sagunto, y Josefina Vidal Pellicer, de Gandía. Cursó la primera enseñanza en su ciudad natal y el bachillerato en los Institutos Blasco Ibáñez y Luis Vives de Valencia. Financiándose con su propio trabajo, cursó los estudios de Magisterio en la Escuela Normal de Castellón, la licenciatura en Filosofía y Letras (sección de Historia) y el doctorado en la Facultad de Filosofía y Letras de la Universidad de Valencia. Comenzó asimismo Derecho en Valencia, carrera que abandonó ante una consciente falta de vocación jurídica. Con anterioridad había cursado estudios de pedagogía especial, fonología y logopedia en el centro Doctor Sumsi del profesor Fernando Ferrando.

Fue profesor por oposición libre del Instituto Valenciano de Sordomudos (1946-1957); técnico superior del Servicio de Investigación Prehistórica de la Diputación de Valencia (1957-1966); profesor de Historia de la Filial número 9 del Instituto Luis Vives de Valencia (1966-1975) y director de dicho centro (1970-1975); profesor de Historia en la Escuela de Formación Profesional de la Diputación de Valencia (1967-1971); inspector jefe de Archivos, Bibliotecas y Museos, por oposición, del Ayuntamiento de Valencia (1975-1980); jefe del Servicio Municipal del Patrimonio Histórico y Cultural de Valencia (1980-1986), cargo en el que cesó por jubilación reglamentaria.

Desempeñó el cargo de cronista oficial de Sagunto desde 1952 hasta su muerte. Fue académico correspondiente de la Real Academia de la Historia de Madrid (desde 1966), además de académico de número de la actual Real Academia de Cultura Valenciana, con la Medalla número 15, ocupando la vacante de Buenaventura Pascual y Beltrán (desde 1967). También fue académico correspondiente de la Real Academia de Bellas Artes de San Carlos (desde 1970) y cronista oficial de Valencia (desde 1973). Hijo predilecto de Sagunto (desde 1988). Presidente del Centre d’Estudis del Camp de Morvedre (1993-1998). Fue vocal, secretario, vicepresidente y presidente de los cronistas oficiales del reino, así como coordinador de actas de las asambleas anuales que se celebraron entre 1968 y 1998.

Fue ponente y asistió a numerosos congresos: VII Congreso Nacional de Arqueología (Zaragoza, 1962), VII Congreso de Historia de la Corona de Aragón (Valencia, 1969), I a XXII Asambleas de Cronistas del Reino de Valencia (1954 a 1998), Cicle d’Estudis y Conferències commemoratives del VII centenari de Jaume I (València, 1976-1977), VII a XXIV Congresos Nacionales de Cronistas Oficiales de España (1981 a 1998, en diversas ciudades españolas), VI Congreso Español de Historia del Arte (Santiago de Compostela, 1986), I a V Col·loqui d’Onomàstica Valenciana (València, Alacant, Castelló, Sagunt, 1985- 1999), I y II Congresos d’Estudis sobre el Camp de Morvedre (1993 y 1996). Curs de Mestratge sobre Toponímia (Universitat de València, 1989-1990).

Pronunció numerosas conferencias sobre temas relacionados con sus investigaciones y publicaciones, mayoritariamente en instituciones culturales y localidades valencianas.

Independientemente de las diversas actividades desarrolladas, compaginó la investigación histórica con la creación literaria (publicó sus poemarios con el nombre de Jaume Bru i Vidal), fruto de ello son las numerosas publicaciones, pues además de sus libros, publicó cerca de un millar de artículos en revistas científicas, literarias o de carácter divulgador en prensa diaria, fundamentalmente de carácter histórico.

La trayectoria intelectual de Bru i Vidal viene determinada por su marcado amor a la tierra valenciana y a su ciudad natal, Sagunto. Convencido valencianista, alternó en sus publicaciones la lengua vernácula valenciana con la española.

 

Obras de ~: Ala encesa (poesía), Valencia, 1950; Tres cançons de Primavera (poesía), Valencia, 1958 (premio Flor Natural en los Jocs Florals de “Lo Rat Penat” de Valencia); Retrobament (poesía), Valencia, Diputación Provincial, 1960 (“Premio Valencia” de Literatura); Les terres valencianes durant l’època romana, Valencia, L’Estel, 1963; Repertorio de bibliografía arqueológica valenciana, Valencia, 1965; El saguntino Enrique Palos y su tiempo, Valencia, Centro de Cultura Valenciana, 1968; Cant al meu poble (poesía), Valencia, 1969; Crónica de las fiestas conmemorativas del centenario de la restitución del nombre de Sagunto, Valencia, Ayuntamiento, 1969; Biografías saguntinas. Enrique Palos y Navarro, Valencia, Sucesor de Vives Mora, 1970; La vida saguntina en el siglo xvii (Datos para un estudio social y económico), Valencia, 1972; Las rocas del Corpus y su refugio temporal de las Atarazanas, Valencia, 1981; Ofrena lírica (poesía), Valencia, 1981; La Casa de la Ciutat. L’Ajuntament de València, Valencia, 1983 (2.ª ed. 1985); Sagunto. El Puig, Valencia, Capitanía General de Valencia, 1983 (2.ª ed. Valencia, Conselleria de Cultura Generalitat Valenciana, 1984); Poeta en darrer cant (poesía), Valencia, 1985; con M. A. Catalá Gorgues, L’Arxiu i Museu Històric de la Ciutat de València, Valencia, 1986; Crit esperançat (poesía), Valencia, 1986; Obra Completa. I. Analecta histórica saguntina, Valencia, 1987; Obra poètica completa. I, Valencia, 1988; Sagunto. Poema sinfónico, con música de B. Adam Ferrero, Valencia, 1989; Obra Completa. II, Claus per a la història de València, Valencia, 1988; Traza y ventura del Ayuntamiento de Sagunto, Valencia, 1991; Els retrobats. Poemes del 71, Valencia, 1991; La Lonja de Valencia y su entorno mercantil, Valencia, Ayuntamiento, 1995; La Lonja de Valencia. Vértice hispano-italiana, Valencia, 1996; Francesc Almela i Vives. Antologia poètica. Introducció i selecció de Santiago Bru i Vidal, Valencia, 1996; El Ayuntamiento de Valencia y su Archivo Municipal, Valencia, 1996; Antología poética, Valencia, 1996 y 1999 (Col. Els quatre vents); Kanèfora, Alicante- Sagunto, Ayunamiento, 1998; Recer de tardor, 1999; Clams d’ardida confessió, Valencia, 2000; Glorieta i altres poemes per a infants, Carcaixent, Edicions 96, 2000.

 

Bibl.: A. Gómez, Santiago Bru i Vidal: converses amb un intel·lectual dels anys cinquanta, Valencia, Tàndem, 2003.

 

José V. Gómez Bayarri

Relación con otros personajes del DBE

Biografías que citan a este personaje

Personajes citados en esta biografía

Personajes similares