Ayuda

Joaquín de Cabanyes Ballester

Imagen
Biografía

Cabanyes Ballester, Joaquín de. Villanueva y Geltrú (Barcelona), 20.VIII.1799 – Madrid, 3.XII.1876. Pintor y militar.

Hijo de un ilustrado terrateniente ennoblecido por Carlos IV que se enriqueció con la destilación y el comercio de aguardiente en el norte de Europa, Joaquín de Cabanyes Ballester cursó sus primeros estudios en las Escuelas Pías de Igualada. En 1815 ingresó como cadete en el Colegio Militar de Infantería de Alcalá de Henares, adonde le acompañó antes de partir para Cuba su tío y mentor José María de Cabanyes, recién regresado de la Escuela de Nobles de Sorèze (Tarn) en Francia, el internado en el que estudiaron su padre y su abuelo y diversos descendientes de su misma familia.

En diciembre de 1819 se graduó en la 55.ª promoción del Arma, con el número tres de veintidós.

En 1820, ya subteniente, empezó su carrera militar con destinos en Barcelona, Mahón, Valencia y Denia.

En 1829 fue ascendido a teniente y en 1830 empezó su carrera de profesor de Dibujo en el Colegio Militar de Artillería de Alcalá de Henares. Destinado a Cataluña en 1832, intervino en la Primera Guerra Carlista al mando de una batería operativa en Manresa, La Seo de Urgel y Cardona. Ya capitán, reemprendió en 1838 la docencia en la Academia de Artillería de Segovia. Obtuvo el grado de comandante en 1839 y de teniente coronel, en 1841.

En 1884 fue nombrado coronel, estuvo destinado en Mallorca y pintó en Valldemossa, Deyá, Sóller, Pollensa, etc. Regresó a Barcelona entre 1853 y 1859, año en el que obtuvo licencia para visitar diversas fábricas militares en Francia, Bélgica e Inglaterra. Bajo las órdenes del general Prim, participó en la Guerra de África. Al año siguiente, una vez acabado el conflicto, pidió el pase a la reserva.

A partir de ese momento intensificó su dedicación a la pintura, que cultivaba desde siempre, bajo la influencia de la escuela de Barbizon y se relacionó en una primera etapa con el barón Taylor y con Villaamil, militares y pintores como él. Después, trabajó bajo el personal maestrazgo de su amigo Ramon Martí Alsina, el pintor de más éxito en la Barcelona del siglo XIX, de quien poseía diversos óleos de paisaje y uno de sus autorretratos, que formaban parte de la colección de la quinta neoclásica legada por la familia al municipio de Villanueva y Geltrú a la muerte del pintor Alejandro de Cabanyes.

Joaquín de Cabanyes Ballester se dedicó preferentemente a pintar paisajes, sobre todo de las afueras de Villanueva y Geltrú o de Segovia y de Mallorca —Deyá, Valdemosa, Sóller, Inca, la catedral de Palma, la cueva de Artá—, de cuya pictoricidad paisajística fue el descubridor. Como su hermano Manuel de Cabanyes, el poeta que murió a los veinticinco años y de quien se ha dicho que en sus versos todavía clásicos ya ardía la llama del romanticismo, el pintor Joaquín de Cabanyes evolucionó, con su época, del neoclasicismo al romanticismo. Pintó a la acuarela, pero sobre todo al óleo, sobre tabla de pequeño formato, paisajes y marinas, aunque también algunos retratos. Se ha escrito que publicó un opúsculo sobre el arte de pintar.

Fue comendador de la Orden de Isabel la Católica y miembro de la Comisión de Monumentos Históricos de Barcelona, de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid, de la Academia de Bellas Artes de San Carlos de Valencia, de la Academia de Nobles Artes de Palma de Mallorca y de la Real Academia de Bellas Artes de San Jorge de Barcelona.

Obras de ~: Paisaje del Vallés, s. f.; La casa Cabanyes de Argentona, s. f.; El Torrente de la Pastera con el Montgròs al fondo, s. f.; Casa del hermano en la carretera de Palma a Inca, s. f.; Entrada a las cuevas de Artà, s. f.; Vista de Palma de Mallorca y su catedral, s. f.

Bibl.: M. Utrillo, “El pintor Joaquim de Cabanyes i els seus”, en Butlletí del Museu d’Art de Barcelona, III, 30 (noviembre de 1933), págs. 341-348; J. F. Ràfols, El arte romántico en España, Barcelona, Juventud, 1954; J. A. de Cabanyes i Ballester, Notas y observaciones hechas en mi viaje y permanencia en Mallorca. Introducció, notes i comentaris de Joan Rius i Vila, Barcelona, Pòrtic, 1970; F. Fontbona, El paisatgisme a Catalunya, Barcelona, Destino, 1979; “Del neoclassicisme a la Restauració. 1808-1888”, en Història de l’Art Català, vol. VI, Barcelona, Edicions 62, 1983; VV.AA., Cien años de pintura en España y Portugal (1830-1930), t. 1, Madrid, Antiquaria, 1988; F. X. Puig Rovira, “Cabanyes i Ballester, Joaquim de”, en Diccionari biogràfic de Vilanova i la Geltrú, Vilanova i la Geltrù, Ayuntamiento, 2003.

Oriol Pi de Cabanyes

Relación con otros personajes del DBE

Biografías que citan a este personaje

Personajes citados en esta biografía

Personajes similares