Ayuda

Marià Manent i Cisa

Biografía

Manent i Cisa, Marià. Barcelona, 27.XI.1898 – 24.XI.1988. Escritor.

Estudió en el Colegio Condal de Barcelona. Empezó a escribir poesías en catalán en 1913 y un dietario en 1914, que mantuvo hasta 1986 con interrupciones.

Creó con otros escritores la revista El Camí (1918), dirigió la Revista de Poesia (1925-1927), fue redactor de Quaderns de Poesia (1935-1936) y colaboró como crítico en publicaciones catalanas de entreguerras como Ofrena, Terramar, L’Instant, La Revista, Monitor y La Veu de Catalunya; una selección de estas críticas se publicó en el volumen Notes sobre literatura estrangera (1934), testimonio de sus intensas relaciones con las letras inglesas. El primer libro de poemas que publicó, La branca (1918), fue elogiado por su gran elaboración formal y la descripción idealizada de la naturaleza. Del segundo, La collita en la boira (1920), destaca el uso del paisaje como correlato de estados de ánimo y la ascendencia simbolista de la musicalidad del verso. En el tercero, L’Ombra i altres poemes (1931), de temática amorosa, se hace patente la influencia de W. B. Yeats y de R. M. Rilke, poetas que había traducido. En aquellos años, tradujo al catalán, sobre todo, poetas ingleses: John Keats (Sonets i odes, 1919 y 1985), Rupert Brooke (Poemes, 1931) y un conjunto de Versions de l’anglès (1938, volumen ampliado en 1983 con el título El gran vent i les heures).

Otra influencia que recibió fue la de la lírica china, de la que hizo diversas versiones indirectas en catalán (L’aire daurat, 1928; Com un núvol lleuger, 1967; Vell país natal, de Wang Wei, 1986, con Dolors Folch) y en castellano (El color de la vida, 1942). En 1934 fue uno de los representantes del Pen Club catalán en Edimburgo. Pasó la Guerra Civil Española en una casa rural en Viladrau (Osona), donde escribió el dietario Montseny. Zodíac d’un paisatge (1948, ampliado en El vel de Maia, 1975). Otras entregas de su dietario, considerado una derivación de su poesía, fueron los volúmenes A flor d’oblit (1968) y L’aroma d’arç (1982). En la posguerra se dedicó a la traducción, sobre todo de poetas de lengua inglesa, principalmente para la editorial Juventud, de la que fue director literario hasta 1986. Tradujo al catalán Epipsychidion de P. B. Shelley (1946), Poesia anglesa i nord-americana (1955), Poemes de Dylan Thomas (1974); Llibres profètics de William Blake (1976); Poemes d’Emily Dickinson (1979, ya traducido al castellano en 1957); Poemes d’Archibald MacLeish (1981); Poema del vell mariner, de S. T. Coleridge (1982), etc.; y al castellano: La poesía inglesa (tres volúmenes, 1945, 1947 y 1948), La poesía irlandesa (1952), etc. También publicó traducciones catalanas en prosa de R. Kipling, G. K. Chesterton, W. Pater, H. C. Andersen, etc., y castellanas de L. Carroll, P. Hazard, B. L. Pasternak, etc. El año 1952 participó en el Congreso de Poesía celebrado en Segovia. Retomó la poesía con el libro La ciutat del Temps (1961), de delicada y depurada construcción formal, y con una última obra, El cant amagadís, incluida en su Poesia completa (1986). Continuó ejerciendo también como crítico literario, en catalán y castellano, con una sólida base teórica y una gran sensibilidad: Cómo nace el poema (1962), Palabra y poesía (1971), Poesia, llenguatge, forma (1973), Llibres d’ara i d’antany (1982), Rellegint (1987). Publicó, además, un pequeño volumen sobre arte: Notícies d’art (1981).

En 1985 recibió el Premio de Honor de las Letras Catalanas.

 

Obras de ~: La branca, Sabadell, Impremta Joan Sellent, 1918 (2.ª ed. Barcelona, Políglota, 1920); La collita en la boira, Barcelona, Edicions de La Revista, 1920 (2.ª ed. Barcelona, Edicions 62, 1987); L’aire daurat. Interpretacions de poesia xinesa, Barcelona, Atenas A. G., 1928 (2.ª ed. Barcelona, Atenas A. G., 1946; 4.ª ed. Barcelona, Proa, 1986); L’Ombra i altres poemes, Barcelona, Atenas A. G., 1931 (2.ª ed. Barcelona, Atenas A. G., 1946); Notes sobre literatura estrangera, Barcelona, Publicacions de La Revista, 1934; Versions de l’anglès, Barcelona, Residència d’Estudiants, 1938 (2.ª ed. ampl., El gran vent i les heures, Barcelona, Laertes, 1938); Montseny. Zodíac d’un paisatge, Barcelona, Atenas A. G., 1948; La ciutat del Temps, Barcelona, J. Pedreira Editor, 1961; Cómo nace el poema y otros ensayos y notas, Madrid, Aguilar, 1962; Com un núvol lleuger. Més interpretacions de lírica xinesa, Barcelona, Proa, 1967 (2.ª ed. Barcelona, Proa, 1985); A flor d’oblit, Barcelona, Edicions 62, 1968 (2.ª ed. Barcelona, Edicions 62, 1986); Palabra y poesía y otras notas críticas, Madrid, Seminarios y Ediciones, 1971; Poesia, llenguatge, forma, Barcelona, Edicions 62, 1973; Poemes de Dylan Thomas, Barcelona, Edicions 62, 1974; El vel de Maia. Dietari de la guerra civil (1936- 1939), Barcelona, Destino, 1975 (2.ª ed. Barcelona, Destino 1985); Llibres profètics de William Blake (Selecció), Barcelona, Edicions 62, 1976; Poemes d’Emily Dickinson, Barcelona, Edicions 62, 1979; Notícies d’art, Barcelona, Edicions 62, 1981; Poemes d’Archibald MacLeish, Barcelona, Edicions 62, 1981; Llibres d’ara i antany, Barcelona, Edicions 62, 1982; L’aroma d’arç. Dietari dispers (1919-1981), Barcelona, Laertes, 1982; Poemes de John Keats, Barcelona, Empúries, 1985 (ampl. de la 1.ª ed. de 1919); Poesia completa (1916-1986), Barcelona, Columna, 1986 (2.ª ed. Barcelona, Columna, 1989); Rellegint, Barcelona, Edicions 62, 1987; Crítica, personatges, confidències. Articles inèdits i dispersos, Barcelona, Columna, 1999.

 

Bibl.: À. Susanna, “L’obra poètica de Marià Manent”, en Reduccions, 37 (marzo de 1988), págs. 45-52; VV. AA., Marià Manent, Barcelona, Publicacions de l’ICE-Universitat de Barcelona, 1989; E. Bou, “Entre l’alba i el vent: la poètica de Marià Manent”, en Poesia i sistema. La revolució simbolista a Catalunya, Barcelona, Empúries, 1989, págs. 135-162; A. Terry, “Marià Manent i la tasca del poeta-traductor”, en Revista de Catalunya, 40 (abril de 1990), págs. 117-129; M. Batalla, Bibliografia de Marià Manent, Barcelona, PAM, 1993; E. Tomasa, “Aproximació a l’obra crítica de Marià Manent”, en Els Marges, 48 (junio de 1993), págs. 7-22; A. Manent, Marià Manent: Biografia íntima i literària, Barcelona, PAM, 1995; M. Roser, El llegat anglès de Marià Manent, Barcelona, Curial- PAM, 1998; J. Malé, “Marià Manent, xinès de cor límpid i fi: entre Mallarmé i la poesia oriental”, en Revista de Catalunya, 134 (noviembre de 1998), págs. 89-103; E. Balaguer, “Taoisme i altres aromes orientals en l’obra de Marià Manent”, en Ressonàncies orientals: budisme, taoisme i literatura, València, Eliseu Climent, editor, 1999, págs. 95-129; J. Malé, “Marià Manent, quasi setanta anys de crítica literària”, en Revista de Catalunya, 152 (junio de 2000), págs. 93-98; J. Marrugat, “L’herència romàntica en l’obra de Marià Manent”, en Els Marges, 78 (invierno de 2006), págs. 81-106; G. Martínez Garrido, “Anàlisi descriptiva de les traduccions de poemes de W. B. Yeats i Stephen Spender a la Revista de Poesia i els Quaderns de Poesia”, en J. Malé y J. R. Veny (eds.), Les revistes literàries a la Catalunya d’entreguerres. Crítica, recepció i traducció, Lérida, Aula Màrius Torres, 2008; J. Malé, “Yeats, Rilke i altres presències a L’Ombra de Marià Manent” en VV. AA., Actes del XIVè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (Budapest, 4 al 9 de setembre de 2006), Barcelona, PAM, 2008.

 

Jordi Malé Pegueroles

 

 

Relación con otros personajes del DBE

Biografías que citan a este personaje

Personajes citados en esta biografía

Personajes similares