Biography
Era hijo de Arnau Roger V, conde Pallars, y de Joana, hija de Joan Ramon Folc, III conde de Cardona.
El matrimonio tuvo dos hijos Hug (Hugo) y Blanca. De su segundo matrimonio con Elionor nacieron Joana y Margarida. En agosto de 1451 moría Arnau Roger próximo en edad a los cincuenta años.
Meses antes había emancipado a su hijo Hug Roger el 4 de enero de 1451 en Perpiñán, en presencia de la reina María, esposa de Alfonso V el Magnánimo. El notario real Pere Badiells se encargó de dar fe del acto. [...]
Bibliography
P. Costa, Nobiliario catalán, s. f. (Biblioteca Nacional de Catalunya, ms. n.º 153, t. II, fols. 17r.-v.)
F. Llobet i Mas, Cronología de los condes y marqueses del Pallás [sic] desde su erección hasta que sus estados pasaron a la casa de Cardona, s. f. (Biblioteca Nacional de Catalunya, ms. 425)
J. Codina, Guerras de Navarra y Cataluña desde el año 1451 hasta el de 1472, Barcelona, Imprenta Torner, 1851
P. Bofarull i Mascaró y M. Bofarull i Sartorio (eds.), Colección de documentos inéditos del Archivo de la Corona de Aragón, XVIII-XXIV. Levantamiento y guerra de Cataluña, Barcelona, Imprenta del Archivo, 1860-1862
V. Balaguer, Historia de Cataluña, vol. III, Barcelona, Salvador Manero, 1862
A. Bofarull, Historia crítica de Cataluña, vol. VI, Barcelona, Juan Aleu y Fugarull, Editor, 1877, págs. 275-279
E. Grahit, “El sitio de Gerona del año 1462”, en Revista de Gerona (RG), 3 (1879), págs. 213-224
J. Cortils, “Noticias de los antiguos privilegios de la villa de Blanes”, en RG, V (1881), págs. 17-23 y 48-57
J. Chía, Bandos y bandoleros en Gerona, vols. II y III, Gerona, Imprenta Paciano Torres, 1890
F. Carreras Candi y F. Schwartz, Dietari del Antich Consell barceloní, vols. II y III, Barcelona, Imprempta de’n Henrich y Companyia, en Comandita, successors de’n Arcís [sic] Ramírez y Companyia, 1893
G. Leseur, Histoire de Gaston IV, comte de Foix, ed. de H. Courteault, Paris, 1896, 2 vols.
J. Calmette, Louis XI, Jean II et la révolution catalane, 1461-1473, Toulouse, Imprenta E. Privat, 1903
A. Coy i Cotonet, Sort y comarca Noguera Pallaresa, Barcelona, Imprenta J. Cunill, 1906, págs. 405-419
J. Ballaro Casas y J. Serra Vilaró, Historia de Cardona, Barcelona, La Académica, 1906
L. Cuenca, Historia de la baronía y pabordato de Mur y cronología de los condes de Pallars, Barcelona, Imprenta F. J. Altés, 1906
F. Carreras Candi, Dietari de la guerra de Cervera, del 1462 al 1465, Barcelona, Imprenta Bartolomé Baxonias, 1907
A. Rovira i Virgili, Història nacional de Catalunya, Barcelona, Edicions Pàtria, 1931 (reed. Bilbao, Editorial la Gran Enciclopedia Vasca, 1978, vol. VI, págs. 411, 494, 506, 515, 518-526, 528, 536-538, 540-541, 546, 549-550, 556, 577-578, 584-585, 588, 590, 596, 639 y 642)
E. Martínez Ferrando, Pere de Portugal, “rei dels catalans”, vist a través dels registres de la seva cancelleria, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 1936, págs. 13, 20-21, 50, 68, 71-72, 80, 102 y 139
J. Vicens i Vives, Ferran II i la ciutat de Barcelona, Barcelona, Tipografía Emporium, 1936-1937, 3 vols.
J. Calmette, Le grand règne de Louis XI, Paris, Hachette, 1938
E. Martínez Ferrando, Tragedia del insigne condestable don Pedro de Portugal, Madrid, Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), Instituto Jeronimo Zurita, 1942
C. Muñoz Roca-Tallada, Doña Juana Enríquez: madre del rey católico, Barcelona, Editora Nacional, 1945
L. Serra i Vilaró, Baronies de Pinós i Mataplana, Barcelona, Editorial Balmes, 1950
L. Batlle Prats, “El Rey Católico y la ciudad de Gerona”, en Anales del Instituto de Estudios Gerundenses, VII (1952), págs. 156-266
E. Martínez Ferrando, “Caballeros portugueses en el alzamiento de la Generalidad catalana contra Juan II”, en Hispania, XII (1952), págs. 37-130
N. Coll Julià, Dª Juana Enríquez, lugarteniente real en Cataluña, CSIC, Madrid, 1953, 2 vols.
J. Vicens i Vives, Juan II de Aragón (1398-1479). Monarquía y revolución en la España del siglo xv, Barcelona, Editorial Teide, 1953
E. Martínez Ferrando, Catálogo de la documentación de la Cancillería regia de Pedro de Portugal, 1464-1466, Madrid, Ministerio de Educación Nacional, 1953, 2 vols.
J. Vicens i Vives, Els Trastàmares. El segle xv, Barcelona, Editorial Teide, 1956, págs. 26-30
S. Sobrequés i Vidal, Els barons de Catalunya, Barcelona, Editorial Teide, 1957, págs. 205-214
J. M. Coll, “Pedro Desbach de Rocabruna, capitán general de la Montaña. Contribución histórica a la guerra civil en tiempos del rey Juan II de Aragón”, en Anales del Instituto de Estudios Gerundenses, XV (1961-1962), págs. 249-256
F. Solsona, “Aspectos de la dominación angevina en Cataluña, 1466-72: la participación italiana y francesa en la revolución contra Juan II de Aragón”, en Cuadernos de História, XIX-XV (1963), págs. 31-54
E. Alsina, “El último conde de Pallars”, en VV. AA., La Corona de Aragón y el Mediterráneo (IX Congreso de Historia de la Corona de Aragón), vol. IV, Zaragoza, Institución Fernando el Católico, 1973, págs. 21-35
S. Sobrequés i Vidal y J. Sobrequés i Callicó, La guerra civil catalana del segle xv, Barcelona, Edicions- 62, 1973, 2 vols.
J. Sobrequés i Callicó, Catálogo de la Cancillería de Enrique IV de Castilla, señor del Principado de Cataluña (lugartenencia de Juan de Beaumont, 1462-1464), Barcelona, CSIC, 1975
M. J. Peláez, La actuación políticomilitar de Hugo Roger III de Pallars durante la guerra civil catalana del siglo xv, Barcelona, Gráficas Marina, 1975
M. J. Peláez, Catalunya després de la guerra civil del segle xv. Institucions i formes de govern i relacions socials i econòmiques des de 1472 a 1479, Barcelona, Curial, 1981, págs. 6-9, 17, 27-28, 42-49, 96, 153 y 207
E. Martínez Ferrando, “Datos para el estudio de la Cancillería de los príncipes que disputaron la Corona a Juan II de Aragón”, en VV. AA., Acta historica et archaeologica mediaevalia, 5-6 (1984-1985), págs. 225-241
J. Sobrequés i Callicó, Enric IV de Castella, senyor del Principat de Catalunya, Barcelona, Rafael Damian, 1989
J. M. Bringué i Portella, “La qüestió de la fi del comtat de Pallars, cimal de la crisi baix-medieval”, en Collegats, 4 (1990), págs. 145-188
M. J. Peláez, “Hugo Roger III, último conde de Pallars (1436- 1503)”, en VV. AA., Estudios de literatura, pensamiento, historia política y cultura de la Edad Media europea. Homenaje a Jordi Rubió i Balaguer y Francesc Martorell i Trabal en la oportunidad histórica del centenario de su nacimiento, Barcelona, Universidad de Málaga, 1991, págs. 341-400
F. Rella i Foro, M. Peláez et al., Hug Roger III senyor en les muntanyes. Procés polític a Hug Roger III, darrer comte de Pallars, Lérida, Pagès editors, 2002 (contiene: transcr. del proceso judicial incoado a Hug Roger III, págs 273-456)
F. Rella i Foro, C. M. Marugan et al., Hug Roger darrer comte de Pallars. De la glòria a l’ocàs, Tremp, Garsineu Edicions, 2003
C. Marugan, J. Sobrequés, M. Peláez et al., Hug Roger III i el seu temps, “Any Hug Roger 1503- 2003”, Arxiu Comarcal de Sort, 2004 (inéd.).
Relation with other characters
Events and locations
