Ayuda

Joaquím Homs i Oller

Biografía

Homs i Oller, Joaquím. Barcelona, 1906 – 9.IX.2003. Compositor, ingeniero industrial y violonchelista.

Su nombre ocupa un lugar preferente en la historia de la música española y especialmente en la historia de la música catalana, donde aparece ligado al de su maestro Robert Gerhard, a quien dedicó numerosos escritos y dos profundos estudios de investigación sobre su obra completa. Fue el primer presidente de la Associació Catalana de Compositors (AAC) y colaborador asiduo en diversas revistas especializadas como Joia (1928), Vibracions (1929-1930) y Rosa dels Vents (1936).

A los quince años finalizó la carrera de Violoncello y comenzó a estudiar Piano de forma autodidacta; por estas fechas compuso ya sus primeras páginas musicales, al tiempo que cursaba estudios universitarios de Ingeniería Industrial (1923-1929) y ofrecía recitales como violoncellista. Enric Roig le inició en el conocimiento de las corrientes artísticas del momento, especialmente en música, artes plásticas y poesía francesa, además de ponerle en contacto con los poetas Sebastià Sánchez-Juan y Xavier Benguerel y con el arquitecto Ramón Sastre, en cuyo estudio asistió como participante activo de las Sesions Amicals de Música (1926-1936). Entre 1931 y 1936 Homs fue el único discípulo de Robert Gerhard, con quien trabajó la composición en sus aspectos más técnicos. Los contactos con la música de Gerhard le acercaron al planteamiento schoenbergiano, más como punto de referencia que como modelo a seguir; de Schoenberg adoptaría un principio tan fundamental como las bases subyacentes en la relación consonancia-disonancia, dando por hecho que los sonidos que se generan a partir de una entidad armónica no están condicionados por una sensación acústica más o menos agradable sino por el grado de compresión que adquieren en el discurso.

Desarrolló una importante labor en los ciclos de conciertos organizados por el también ingeniero Josep Bartomeu en el Jardí dels Tarongers (1948-1958). El ímpetu profesional y el compromiso personal que llegó a asumir como protagonista del momento histórico que vivió le animaron a seguir en la brecha, como músico, organizador, crítico y testigo de una época decisiva en la historia de la música catalana. Su labor como presidente de la ACC se corresponde plenamente con los principios de promocionar y difundir la creación musical catalana, tomando parte activa en la empresa de dirigir, asesorar y organizar múltiples actividades canalizadas también a través del Club 49 y de las sesiones de Música Oberta.

Cada etapa de su creación resulta sugerente y atractiva, y cada obra merece una reflexión específica. Su línea argumental se manifiesta, en ocasiones, con austeridad de medios, como revela su predilección por la música de cámara. Sin sentir la necesidad de emplear grandes efectivos, Homs se movió siempre con más agrado en el ámbito de lo esencial e imprescindible, prefiriendo extraer toda la riqueza posible de una autolimitación de medios expresivos para exponer sus ideas. Consideraba el hecho musical como parte de las coordenadas históricas, despojándolo de todo adjetivo innecesario; supo extraer las máximas posibilidades a partir de los mínimos elementos, planteando en cada obra una exigencia de unidad y homogeneidad, más allá de cualquier elemento arbitrario o accesorio.

En 1989 fue nombrado académico de la Reial Acàdemia Catalana de Bellas Artes de Sant Jordi. Su discurso de ingreso, Records i reflexions des del darrer tram del camí, resume toda su andadura como hombre y como músico.

 

Obras de ~: Nou apunts, 1925; Nadal, 1930; Duo per a flauta i clarinet, 1936; Cinc sonets de Josep Carner, 1936; Vuit quartets de corda, 1938-1974; Responsoris, 1939-1941; Ocells perduts, 1940; Suite d’homenatges, 1940-1943; Sonata per a violí sol, 1941; Sonata per a oboè i clarinet baix, 1942; Tema i variacions sobre una melodia popular catalana, 1943; Missa per a cor a cappella, 1943; Quatre Salms, 1943; Caligaverunt, 1944; Sonata n.º 1, 1945; Variacions sobre un tema popular català para orquestra de cambra, 1948; Entre dues línies, 1948; Antífona, 1950; Cementiri de Sinera, 1952; Música per a cordes, 1952; Trio per a flauta, oboè i clarinet baix/fagot, 1954; Les Hores, 1955; Música per a arpa, flauta, oboè i clarinet baix, 1955; Sonata n.º 2, 1955; 7 Impromptus, 1955-1960; Via Crucis, 1956; Gradual, 1956; Tres Estances de Carles Riba, 1957; Dos moviments per a violoncel, 1957; 3 Invencions sobre un acord, 1958; Dues invencions per a cordes, 1959; Mrs. Death, 1961; El caminant i el mur, 1962; Dues invencions per a orgue, 1963; Invenció per a orquestra, 1964; Música per a vuit, 1964; Les hores retrobades, 1964; En el silenci obscur, 1965; Quatre textures, 1966; En la meva mort, 1966; Presències, 1967; Octet de vent, 1968; Trio de cordes, 1968; Heptandre, 1969; Impromptu per a 10, 1970; Música per a 11—in memoriam Joan Prats—, 1971; Quintet de vent n.º 2 —in memoriam R. Gerhard—, 1971; Simfonia breu, 1972; Dos Soliloquis, 1972; Soliloqui per a flauta ó clarinet, 1972; 4 Soliloquis per a guitarra, 1972-1980; Tres cants sense paraules, 1973; Díptic, 1973; Tres soliloquis per a violoncel, 1974; Dos Soliloquis I i III per a 11 instruments, 1974; Trio per a violí, clarinet i piano, 1974; Quàdriga, 1975; Sagitari, 1976; El caminant i el mur, 1976; Preludi per a clave, 1976; Auguris, 1977; Duet de Vilac, 1978; Càntics a la Creació, 1978; Gèminis I, 1979; Nonet, 1979; Dos monòlegs per a oboè o clarinet, 1979/1988; Dos poemes d’Emily Dickinson, 1980; Duet per a flauta i guitarra, 1981; Biofonia, 1982; Seqüencia per a viola o violoncel, 1982; Homenatge a Jorge Luis Borges, 1985; Trio per a flauta, clarinet i fagot, 1986; In memoriam A. Rubinstein, 1987; Tres seqüencies per a flauta, 1987; Rhumbs, 1988; Memoràlia, 1990; Derivacions, 1990; Nocturn per a dues guitarres i percussió, 1990; Tres Rhumbs, 1991; Scherzo per a quartet de flautes de bec, 1992; En record de Joan Miró, 1992; Tríptic en memòria de J.M.W. Turner, 1993; Díptic II per a piano, 1994; Dos rhumbs: Matí – Arbre, 1994; Estança n.º 6, 1995.

Escritos: R. Reti, Tonalidad, atonalidad, pantonalidad, prol. y trad. de ~, Madrid, Editorial Rialp, 1965; “Panorama de la música contemporánea” (serie de seis artículos), en Diario de Barcelona (Barcelona), 2 de marzo, 6 de abril, 19 de mayo, 21 de junio, 27 de julio, 31 de agosto de 1966; “La crisi de la melodia dins la música contemporània”, en Serra d’Or (Barcelona), n.º 1 (1966); “Robert Gerhard”, en “Música actual: cinco compositores catalanes contemporáneos”, en Imagen y sonido (Barcelona), n.º 106 (abril de 1972); “Notas sobre “Música para 11 a la memoria de Joan Prats”, en Sonda (Madrid), n.º 7 (noviembre de 1974); “Robert Gerhard”, en La música en la generación del 27. Homenaje a Lorca, Granada, Ministerio de Cultura, 1986; Robert Gerhard y su obra, Oviedo, Servicio de Publicaciones de la Universidad, 1987 (col. Ethos-Música, n.º 16); “Robert Gerhard, primer introductor de la música de Schoenberg à Catalunya”, en L’Avenç, n.º 119 (dossier Schoenberg à Barcelona) (octubre de 1988); Records i reflexions des del darrer tram de camí, discurso de ingreso, Barcelona, Real Academia de Bellas Artes de Sant Jordi, 1989; Robert Gerhard i la seva obra, Barcelona, Biblioteca de Catalunya, 1991 (Secció de Música, n.º 35); Gerhard, Barcelona, Labor, Infiesta Editor, 1992 (col. Gent Nostra, n.º 92); Robert Gerhard and his work (trad. al inglés por Agustí Prunell-Friend, pról. de M. Bowen), London, Anglo-Catalan Society/Biblioteca de Catalunya, 2000.

 

Bibl.: R. Barce, “La vida y la música de J. Homs”, en La Estafeta Literaria (Madrid), 15 de mayo de 1961; M. Valls, La música española después de Manuel de Falla, Madrid, Revista de Occidente, 1962; T. Marco, La música de la España contemporánea, Madrid, Publicaciones Españolas, 1970 (Temas españoles, n.º 508); W. E . Lewinsky, “Vier katalanische komponisten”, en Melos (Mainz, Alemania) (1971); R. Barce, “Joaquín Homs”, “Cinco compositores catalanes contemporáneos”, en Imagen y Sonido (Barcelona), n.º 107 (mayo de 1972); T. Marco, Historia de la música española. Siglo XX, vol. VI, Madrid, Alianza Música, 1983 (2.ª ed. 1989); F. Taverna- Bech, “Joaquím Homs: uns soliloquis dins la música catalana”, en Revista de Catalunya (Barcelona), n.º 7 (abril de 1987); P. Homs Fornesa, Catálogo de obras de Joaquín Homs, Madrid, Fundación Juan March-Centro de Documentación de la Música Española Contemporánea, 1988; F. Taverna-Bech, Joaquín Homs. Catálogos de compositores españoles, Madrid, Sociedad General de Autores, 1993; J. C asanovas y A. Llanas, Joaquim Homs, Barcelona, Proa, 1996 (col. Compositors Catalans, n.º 6); M. C ureses, “Joaquín Homs”, en E. Casares Rodicio (dir. y coord.), Diccionario de la música española e hispanoamericana, vol. VI, Madrid, Sociedad General de Autores, 2000, págs. 332-338; M. C ureses, “Antecedentes de la vanguardia española en la música de los años cincuenta: de Gombau a Homs”, en VV. AA., Actas del Congreso Dos décadas de cultura artística en el franquismo (1936-1956), vol. II, Granada, Universidad, Departamento de Historia del Arte, 2001, págs. 141-164; M. C ureses, “Joaquim Homs, un compositor de culte”, en VV. AA., Història de la Música Catalana, Valenciana i Balear, Barcelona, Ediciones 62, 2002; M. C ureses, “Joaquim Homs”, en VV. AA., Diccionari de la Història de la Música Catalana, Valenciana i Balear, vol. IX, Barcelona, Edicions 62, 2003, págs. 265-266.

 

Marta Cureses de la Vega

Relación con otros personajes del DBE

Biografías que citan a este personaje

Personajes citados en esta biografía