Ayuda

Tomàs Garcés Miravet

Imagen
Biografía

Garcés Miravet, Tomàs. Ship-boy. Barcelona, 9.X.1901 – 16.XI.1993. Poeta.

Nacido en el barrio de la Barceloneta, estudió Derecho y Filosofía y Letras en la Universidad de Barcelona.

De muy joven hizo amistad con otro poeta del barrio, Joan Salvat-Papasseit, con quien dirigió en 1919 la publicación Mar vella (Mar vieja). A la muerte de Salvat, Garcés se convirtió en su gran valedor.

Durante las décadas de 1920 y 1930 colaboró como crítico literario en La Publicitat, bajo el seudónimo de Ship-boy, y en numerosas publicaciones (Revista de Catalunya o La Veu de Catalunya). En 1922 publicó su primer volumen de poemas: Vint cançons (Veinte canciones), con el cual se convirtió en el poeta de la canción por excelencia, adaptando las estrofas y temas populares. Esta vinculación con el neopopularismo lo ha identificado con poetas como Federico García Lorca o Rafael Alberti. Garcés fue además el gran divulgador de la poesía catalana de la primera mitad del siglo xx, pues desde 1923 ejerció de director de la colección “Els poetes d’ara”, donde editó treinta números y fue responsable de diversas antologías temáticas y de poesía, como su libro sobre poesía Notes sobre poesia (1933). En 1924 publicó L’ombra del lledoner, en la misma línea neopopular; sin embargo, a partir de 1927, con su obra El somni, Paradís en 1931 y El senyal en 1935, su poesía se volvió más intimista y simbólica, con atención a la musicalidad del verso y a temas como la infancia, la naturaleza y el paso del tiempo. Ese último año fundó la revista Quaderns de poesía.

Durante la Guerra Civil ejerció de lector de español en Toulouse (Francia), invitado por el poeta rosellonés Josep Sebastià Pons. Tras la guerra colaboró como crítico literario en diversas publicaciones, como Ariel, Germinabit y Serra d’Or. Mientras, publicó los volúmenes El caçador (1947), La nit de Sant Joan (1951), Grèvol i molsa (1953), Viatge d’octubre (1955), Quaderns de la Selva (1962), Plec de poemes (1971) y Escrit a terra (1985). En 1985 dio a conocer el dietario El temps que fuig y recibió el Premio Ciudad de Barcelona y, en 1993, meses antes de su muerte, recibió el Premio de Honor de las Letras Catalanas.

 

Obras de ~: Vint cançons, Barcelona, Llibreria Nacional Catalana, 1922; L’ombra del lledoner, Barcelona, Editorial d’Art, 1924; Paisatges i lectures, Barcelona, Catalònia, 1926; El somni, Barcelona, Editorial d’Art, 1927; Paradís, Barcelona, Editorial La Branca, 1931; Notes sobre poesia, Barcelona, Llibreria Catalònia, 1933; El senyal, Barcelona, Editorial d’Art, 1935; El caçador, Barcelona, Selecta, 1947; La nit de Sant Joan, Barcelona, Quaderns de poesia, 1951; Grèvol i molsa, Barcelona, Barcino, 1953; Viatge d’octubre, Barcelona, Edicions Proa, 1955; Obra poètica, pról. de J. S. Pons, Barcelona, Selecta, 1961; Quadern de la Selva, Barcelona, La Polígrafa, 1962 (Quaderns de Poesia, 6); Plec de poemes, Barcelona, Catalònia, 1971; Sobre Salvat-Papasseit i altres escrits, Barcelona, Selecta, 1972; Els dotze llibres d’Agelet, Lleida, Institut d’Estudis Ilerdencs, 1981; Vers i prosa, Barcelona, Joventut, 1981; El temps que fuig (dietari 1933-1983), Barcelona, Laertes, 1984; Escrit a terra, Barcelona, Columna, 1985; Cinc converses (amb Joaquim Ruyra, Víctor Català, Pompeu Fabra, Josep Carner i Guerau de Liost), Barcelona, Columna, 1985; Poesia completa, Barcelona, Columna, 1986; Prosa completa I, Barcelona, Columna, 1988; Prosa completa II, Barcelona, Columna, 1991.

 

Bibl.: J. S. Pons, “La poesia de Tomàs Garcés”, en T. Garcés, Obra poètica, op. cit.; E. Bou, “Tomàs Garcés”, en M. de Riquer, A. Comas y J. Molas, Història de la literatura catalana, vol. IX, Barcelona, Ariel, 1987, págs. 257-265; A. Susanna, “Tomàs Garcés”, en Catalònia Cultura (Barcelona), n.º 8 (1988), págs. 10-11; VV. AA., Tomàs Garcés. Homenatge juny de 1992, Barcelona, Institució de les Lletres Catalanes, 1992; M. Subiràs i Pugibet, “Les Vint cançons, de Tomàs Garcés, i el neopopularisme: entre els ‘Boscos de la retòrica’ i els ‘Camps oberts de l’emoció’”, en Llengua i literatura: Revista anual de la Societat Catalana de Llengua i literatura (Barcelona), n.º 8 (1997), págs. 171-188; VV. AA., Tomàs Garcés: centenari: 1901-2001, Barcelona, Institució de les Lletres Catalanes, 2001; A. Manent, Tomàs Garcés. Entre l’Avantguarda i el Noucentisme, Barcelona, Edicions 62, 2001; M. Cabero i Pueyo, “Tomàs Garcés i el lied”, en Catalunya música: Revista musical catalana (Barcelona), n.º 208 (2002), págs. 28-30; R. Creus, “Tomàs Garcés a la Selva de Mar”, en Revista de Girona, n.º 210 (2002), págs. 11-12.

 

Enric Falguera García

Relación con otros personajes del DBE

Biografías que citan a este personaje

Personajes similares