Ayuda

Maurici Serrahima i Bofill

Biografía

Serrahima i Bofill, Maurici. Barcelona, 14.VI.1902 – 8.IV.1979. Abogado, escritor y político.

Nació en una conocida familia de juristas. Licenciado en Derecho, ejerció de abogado, pero tuvo ya de joven inquietudes religiosas, humanísticas, literarias y políticas. Fue uno de los fundadores del diario católico avanzado El Matí (1929), del que era crítico literario, y del partido demócrata cristiano Unió Democrática de Catalunya (7 de noviembre de 1931).

Fue amigo de Emmanuel Mounier y corresponsal de Esprit. Como intelectual católico y como escritor, se consideraba discípulo de G. K. Chesterton, a quien había conocido en una visita a Barcelona.

Durante la Guerra Civil, como todos los dirigentes de Unió Democrática de Catalunya, condenó el levantamiento militar y se mantuvo leal a la República y a la Generalitat. Coordinó la red de ayuda a los sacerdotes que vivían escondidos, velando para que no se contaminara de “socorro blanco” o “quinta columna”. Sin embargo, a causa de una confusión fue detenido un tiempo por el Servicio de Investigación Militar (SIM).

Se relacionaba con el cardenal Vidal i Barraquer, que desde el exilio enviaba limosnas para aquellos sacerdotes.

Participó en las negociaciones entre Negrín y el canónigo Salvador Rial, vicario general de Tarragona, para la normalización de la vida religiosa. Serrahima fue prácticamente el redactor del decreto del 8 de diciembre de 1938 que creó el Comisariado de Cultos de la República. En 1939 se exilió. Al regresar, en 1940, participó activamente en la resistencia antifranquista.

Fue miembro del comité Pous i Pagès y animador y colaborador de varias revistas clandestinas y de Serra d’Or, que publicaba la Abadía de Montserrat.

Tenía estrecha relación con los demócrata-cristianos franceses, que admiraban la actuación de Unió Democrática durante la Guerra Civil. A través de los consulados de Estados Unidos y Gran Bretaña informaba a los respectivos gobiernos sobre la situación política, con la esperanza, que se vería defraudada, de que los aliados restablecerían la democracia en España.

En 1977 fue senador por designación real.

 

Obras de ~: El principi de Felip Lafont, Barcelona, Verdaguer, 1934; El seductor devot, Barcelona, Edicions de la Rosa dels Vents, 1937; Joan Maragall, Barcelona, Biblioteca Política de Catalunya, 1938 (col. Homes de Catalunya); Petit món enfebrat. Contes, Barcelona, Aymà, 1947; Un advocat del segle xix. Maurici Serrahima i Palà, Barcelona, Horta, 1951; Contes d’aquest temps, Barcelona, Selecta, 1955; Democràcia i sufragi, Barcelona, R. Dalmau Editor, 1962; La crisi de la ficció, Barcelona, Destino, 1965; Vida i obra de Joan Maragall, Barcelona, Bruguera, 1966; Sobre llegir i escriure, Barcelona, Selecta, 1966; Realidad de Cataluña: Respuesta a Julián Marías, Barcelona, Aymà [1967] (ed. en cat., Realitat de Catalunya, Barcelona, Aymà, 1969); El fet de creure, Barcelona, Edicions 62, 1967; De mitja vida ençà. Notes i records (1939-1966), Barcelona, Edicions 62, 1969; Marcel Proust, Barcelona, Selecta, 1971; Del passat quan era present, Barcelona, Edicions 62, 1972 y 1974, 2 vols. (ed. completa de J. Poca i Gaya, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2003-2006, 6 vols.); Josep Maria Capdevila: assaig biogràfic, Barcelona, Barcino, 1974; Coneixences, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1976; Memòries de la guerra i de l’exili, Edicions 62, 1978 y 1981, 2 vols.; La frontissa, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1982; Escrits de postguerra. Informe per a Emmanuel Mounier, Barcelona, Centre d’Estudis Francesc Eiximenis, 1984; La novel·la històrica catalana, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1996; Del passat quan era present, ed. de J. Poca i Gaya, pról. de H. Raguer, Barcelona, Edicions 62, 2003-2006 [I (1940-1947); II (1948- 1958); III (1959-1963); IV (1964-1968); V (1969-1971); y VI (1972-1974)]; Crítica literària i debat religiós: epistolari [Maurici Serrahima, Manuel de Pedrolo], ed. de J. Poca, próls. de C. Lluch y J. Gil, Lleida, Pagès, 2012.

 

Bibl.: J. Marías, Consideración de Cataluña [1965], Madrid, Revista de Occidente, 1972; H. Raguer i Suñer, La Unió Democrática de Catalunya i el seu temps (1931-1939), Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1976; A.M.S. [Albert Manent i Segimon], “Serrahima i Bofill, Maurici”, en VV. AA. Gran Enciclopèdia Catalana, vol. 21, Barcelona, Enciclopedia Catalana, 1989 (2.ª ed.), pág. 104; J. Giró i París, Els homes són i les coses passen: Maurici Serrahima i Bofill (1902-1979), un filòsof-literat del segle xx, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2004; VV. AA., Centenari Maurici Serrahima (1902-2002), Barcelona, Institució de les Lletres Catalanes, 2007.

 

Hilari Raguer Suñer

 

Relación con otros personajes del DBE

Biografías que citan a este personaje

Personajes citados en esta biografía

Personajes similares