Ayuda

Fernando de Sagarra y de Siscar

Biografía

Sagarra y de Siscar, Fernando. Barcelona, 17.VIII.1853 – Saint-Sulpice-la-Pointe, Tarn (Francia), 30.III.1939. Historiador y arqueólogo introductor de la Sigilografía en Cataluña.

Nació en el seno de una familia ennoblecida con un gran número de propiedades. En su época de universitario fue discípulo de Marcelino Menéndez Pelayo y de Antonio Rubió y Lluch. Asistió, en Literatura, a las clases de Manuel Milá y Fontanals y en Derecho Mercantil con Manuel Durán y Bas, de quien fue también discípulo y con el que estableció una gran amistad. En 1875, se licenció en Derecho Civil y Canónico en Barcelona, aunque nunca llegó a ejercer la abogacía. De no haber tenido la responsabilidad de la herencia dejada por su padre y ser un cabeza de familia habría entrado en la Compañía de Jesús, de la que era un apasionado. El 25 de enero de 1878, se casó con María de los Dolores Filomena de Castellarnau, descendiente de un antiguo linaje caballeresco del Pirineo.

El 15 de junio de 1890, ingresó en la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, con un discurso de recepción titulado: La sigilografía, parte de la arqueología y auxiliar de la historia, que sería entonces cuando ya se vislumbraría definitivamente su vocación histórico-arqueológica. Entre 1904 y 1905, como propietario del terreno, llevaría a cabo las primeras excavaciones arqueológicas en el poblado ibérico del Puig Castellar, en Santa Coloma de Gramenet, que publicaría en 1906; unos años más tarde, en 1919, donaría estos terrenos al Institut d’Estudis Catalans que, un año más tarde, el 22 de enero de 1920, lo aceptaría como miembro de la sección histórico- arqueológica. Fue también miembro de la Societat Arqueològica Tarraconense y de la Real Academia de la Historia. Entre tanto, el 1910, obtuvo el Premio Martorell, otorgado a la mejor obra original de arqueología, por su obra sobre la sigilografía catalana. Años más tarde, por el mismo trabajo obtendría también el Premio Duseigneur de la Académie des Inscriptions et Belles Lettres de París. Interesado también en la política, fue concejal del Ayuntamiento de Barcelona (1906-1909) y diputado de la Mancomunidad de Cataluña (1923). El levantamiento de Franco motivó su exilio a Francia, donde murió dos años después de haber dejado su Barcelona natal.

 

Obras de ~: Sant Vicens de Sarrià: Dades i clarícies referents a la història d’aquesta vila i parròquia, Imprenta de Francesc X. Altés i Alabart, Barcelona, 1921; Les lliçons de la història. Catalunya en 1640. Discurs llegit pel president Ferran de Sagarra en la sessió inaugural del curs de 1930 a 1931 de l’Ateneu Barcelonés, Barcelona, Imprenta de Nagsa, 1930; Sigil.lografia catalana: Inventari, descripció i estudi dels segells de Catalunya, Barcelona, Estampa d’Henrich y Cía., 1916-1922-1932, 3 vols.; La Primera Guerra Carlina a Catalunya (contribució al seu estudi): El comte d’España i la Junta de Berga, Barcelona, Ed. Barcino, 1935, 2 vols.

 

Bibl.: E. Serra i Puig, Ferran de Sagarra i de Siscar, semblança biogràfica, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, Impreso en Gama, 2005 (bibl. completa sobre este personaje).

 

Pau Marimón