Ayuda

Maria Antònia Salvà Ripoll

Biografía

Salvà Ripoll, Maria Antònia. Palma de Mallorca (Islas Baleares), 4.XI.1869 – 29.I.1958. Poeta, traductora y memorialista catalana.

Era la tercera hija de una antigua familia de propietarios rurales de Mallorca. Poeta muy precoz, escribió desde nina y sus primeros versos conservados se remontan a los catorce o quince años de edad. Salvà constituye un ejemplo de la viveza de la poesía oral mallorquina, que aprendió muy pronto de los glosadores y trabajadores del campo que frecuentaban La Llapassa, la finca de Llucmajor, que constituye el centro de su imaginario poético. A los seis años, se trasladó a vivir a Palma y estudió en el Colegio de la Puresa. Con su padre, abogado ilustrado con quien la joven compartía sus aficiones literarias, frecuentó el clima de los intelectuales y escritores de la Renaixença de Mallorca. Publicó su primer poema, “Orfenesa” [Orfandad], en la revista La tradición catalana de Vic en 1893 a instancias de Miquel Costa i Llobera, su primer mentor literario. Al cabo de diez años, en 1903, Maria Antònia Salvà obtuvo el reconocimiento público al ganar en el Certamen de Fires i Festes de Palma con los poemas “L’estiu” [El verano] y “Joc de nins” [Juego de niños]. Desde entonces, publicó su obra en las revistas novecentistas de Barcelona y Palma como La Il·lustració catalana, Catalunya, Feminal, Mitjorn, Art Jove o Empori, algunas de las cuales reunió en el volumen Poesies en 1910 y también empezó a traducir poesía provenzal. Obtuvo diversos premios y su nombre se consagró entre la generación de Josep Carner y Miquel Ferrà, escritores con quienes estableció una estrecha relación como reflejan sus extensos epistolarios. El 1907 realizó un viaje por el Mediterráneo hasta Jerusalén con Miquel Costa i Llobera, entre otros. Recogió sus impresiones en el libro Viatge a Orient [Viaje a Oriente] inédito hasta 1998. En 1910 también publicó Les Illes d’Or [Las islas de Oro], traducciones de Frederic Mistral, y en 1917 publicó Mireia, que la sitúa entre los grandes traductores de poesía de principios del siglo xx. En 1918 se le dedicó un homenaje por parte de los escritores de Cataluña, Valencia y Baleares. Los actos se celebraron en Palma, presididos por Joan Alcover. Salvà desplegó una intensa actividad intelectual y extendió sus traducciones de poesía a otros autores como Francis Jammes (Les geòrgiques cristianes, 1918), Andrée Bruguière de Gorgot (Dins les ruïnes d’Empúries. Sonets, 1918), los Sis sonets de Petrarca en el VI Centenari del seu enamorament de Laura (1927) o Giovanni Pascoli, un poeta que tradujo a lo largo de su vida aunque no se publicó hasta 2002. En la década de 1940 publicó Poemes de Santa Teresa de l’Infant Jesús (1945), muestra de su profunda religiosidad. En prosa, destaca la extensa traducción de la obra de Alessandro Manzoni, Els promesos [Los prometidos] (1923-1924). En el mismo período publicó antologías de su obra y dio a conocer Espigues en flor [Espigas en flor] (1926), libro que recoge, corrige y amplía el volumen de 1910.

Las décadas de 1920 y 1930 corresponden a su madurez y esplendor literario. Participó en la Obra del Cançoner Popular de Mallorca y fue reconocida como predecesora por la nueva generación de escritoras. El 1934 publicó El retorn [El retorno], el libro más celebrado por Josep Carner. El 1935 presidió Els Jocs Florals de Mallorca y en su discurso defendió la unidad de la lengua catalana. La guerra detuvo el ritmo de sus publicaciones que reemprendió tras superar problemas de censura: Llepolies i joguines [Golosinas y juegos] (1946), Cel d’horabaixa [El anochecer] (1948) y Lluneta del pagès [Luna de payés] (1952). El 1955 publicó Entre el record i l’enyorança [Entre el recuerdo y la añoranza], que recoge sus memorias personales y literarias. Vivió retirada en Llucmajor y L’Allapassa, donde recibió la visita de los poetas y escritores más jóvenes. Referencia de la poesía y la lengua catalana de Mallorca, su obra ha sido reeditada y reivindicada.

En las décadas de 1980 y 1990, por las mismas escritoras como Francesca Ensenyat, Marta Pessarrodona, Carme Riera o Maria Mercè Marçal, y sus versos han sido cantados por Maria del Mar Bonet y nuevos grupos folk mallorquines.

 

Obras de ~: Poesies, pról. de M. Costa i Llobera, Palma, Balears, Filles de Joan Colomar, 1910; F. Mistral, Les illes d’or, trad. de ~, pról. de J. Ruyra, Barcelona, Lluís Gili, 1910; F. Mistral, Mireia, trad. de ~, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 1917; F. Jammes, Les Geòrgiques cristianes, trad. de ~, Barcelona, Publicacions de La Revista, 1918; A. Bruguière de Gorgot, Dans les ruines d’Ampurias. Sonnets, trad. de ~, Paris, Chez Sengarad, 1918; A. Manzoni, Els promesos (Història milanesa del segle xvii), trad. de ~, Barcelona, Editorial Catalana, 1923-1924; Espigues en flor, pról. de J. Carner, Palma, Moll, 1926; F. Petrarca, “Sis sonets de Petrarca en el VI Centenari del seu enamorament de Laura, 6 d’abril 1327”, trad. de ~, en La Nova Revista, 1927; El retorn, pról. de M. Ferrà, Palma, Moll, 1934; Llepolies i joguines, Palma, Moll, 1946; Cel d’horabaixa, Palma, Moll, 1947; Lluneta del pagès, Palma, Moll, 1952; Entre el record i l’enyorança, Palma, Moll, 1955; Viatge a Orient, ed. de Lluïsa Julià, Barcelona-Palma, PAMDepartament de Filologia Catalana de la UIB, 1998; Epistolari de Miquel Ferrà a Maria Antònia Salvà, ed. de M. Gayà Sitjar, Palma, Moll, 1998; G. Pascoli, Poesies, prefac. de M. Edo i Julià, Cabrera de Mar, Barcelona, Galerada, 2002; F. Mistral, Mireia, ed. y pról. de Ll. Julià, Barcelona, Quaderns Crema, 2004; Epistolari de Maria Antònia Salvà a Miquel Ferrà, intr. de M. Gayà Sitjar, ed. de F. Lladó i Rotger, Palma, Moll, 2006.

 

Bibl.: M. dels S. Oliver, “Apéndice”, en La literatura en Mallorca (1840-1903), Palma, 1903, págs. 289-290; J. Carner, “La poesía de Maria Antònia Salvà”, en M. A. Salvà, Antologia poètica, Barcelona, Selecta, 1957, págs. 7-18; M. A. Capmany, “Maria Antònia Salvà o l’art de dissimular la saviesa”, en Maria A. Salvà, 25 anys després. Estudios i comentarios, Llucmajor, OCB, 1983, págs. 59-60; M. Tomàs, La trajectòria intel·lectual de Maria Antònia Salvà, Llucmajor, Ajuntament, 1991; C. Riera, “Entre les tenebres: escriptores mallorquines. De Manuela de los Herreros a Maria Antònia Salvà”, en Memorial Paulina Pi de la Serra, Barcelona, Institut Català de la Dona, 1992, págs. 69-83; J. Massot i Muntaner, “Maria-Antònia Salvà, col·lectora de cançons populars i traductora de Mistral”, en Llengua, literatura i societat a la Mallorca contemporània, Barcelona, Curial i PAM, 1993, págs. 85-109; VV. AA., Lectures de Maria-Antònia Salvà, ed. de Ll. Julià, Barcelona-Palma, PAM i Departament de Filologia Catalana de la UIB, 1996; M. M. Marçal y L. Julià, “En dansa obliqua de miralls. Pauline M. Tarn (Renée Vivien)-Caterina Albert (Víctor Català)-Maria-Antònia Salvà”, en Cartografies del desig. Quinze escriptores i el seu món, pról. de M.ª M. Marçal, Barcelona, Proa, 1998, págs. 353-371; I. Graña, Els poetes de l’Escola Mallorquina i l’Associació per la Cultura de Mallorca, Barcelona, PAM, 2007; L. Julià, Maria Antònia Salvà. Biografia, Palma, Ajuntament, 2008; Ll. Julià (ed.), Escriure sense context. Jornades d’estudi de Maria Antònia Salvà (Palma-Llucmajor, 2-5 d’abril de 2008), Barcelona, PAM, Consell Insular de Mallorca i Departament de Filologia Catalana de la UIB, 2009.

 

Lluïsa Julià Capdevila