Ayuda

Josep Alsina i Bofill

Biografía

Alsina i Bofill, Josep. Palafrugell (Gerona), 21.VI.1904 – Calella de Palafrugell (Gerona), 27.VIII.1993. Nefrólogo, médico internista, médico de cabecera y humanista.

En 1907 sus padres se trasladaron a Barcelona. Inició sus estudios universitarios en 1920. El 2 de julio de 1927 obtuvo la calificación de excelente en los exámenes de Licenciatura en Medicina y Cirugía. En 1932 es médico del Ayuntamiento de Barcelona y en 1933 opositó y ganó una plaza de profesor adjunto de Patología y Clínica Médicas dentro de la cátedra del doctor Ferrer i Solervicens, cargo que ejerció hasta 1939.

En mayo de 1938 fue movilizado y destinado a Manresa, al Hospital Base del Ejército del Este, en el Hospital de Enfermedades Infecciosas. En la posguerra inmediata, el doctor Alsina sufrió depuración en el Hospital Clínico, en el cual le fue vetada la entrada. También sufrió depuración política en el Ayuntamiento de Barcelona y en el Colegio de Médicos, depuraciones que limitaron la actividad profesional del doctor Alsina al ámbito de la Medicina Privada.

En 1945 se integró al grupo de médicos de elite que formaban la Clínica Platón de Barcelona. Desde entonces hasta el final de su vida, la Clínica Platón constituyó su lugar de trabajo habitual.

Alsina i Bofill es considerado como el primer nefrólogo de Cataluña y fue elegido primer presidente de la Asociación de Nefrología de Cataluña en 1962. Su práctica médica evolucionó hacia la medicina interna siendo uno de los mejores internistas de Barcelona.

Pero, sobre todo, fue un gran médico de cabecera y un gran humanista que hacía reflexiones profundas a la hora de la relación del médico con el enfermo terminal, con la familia del mismo y con la propia muerte.

En su currículo, entre otros cargos, destacan: conservador de museos de la Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques, 1932-1934; secretario general de la Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques de Catalunya, 1945; jefe de servicio del Instituto Policlínico Platón, 1961; miembro de la Sección de Ciencies del Institut d’Estudis Catalans, 1963-1966; primer presidente de la Sociedad Catalana de Biología, 1966- 1970; vicepresidente del Institut d’Estudis Catalans.

En 1966, académico electo de la Real Academia de Medicina de Barcelona y de Palma de Mallorca. En 1967, miembro fundador de la Sociedad Internacional de Medicina Interna, miembro fundador de la Sociedad de la Nefrología y miembro fundador de la Sociedad de la Unión Médica Mediterránea.

Entre 1974 y 1978, presidente de l’Institut d’Estudis Catalans y presidente de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears. En 1975, Creu Sant Jordi de la Generalitat de Cataluña; en 1987, primer Premio Jordi Gol i Gurina de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears y miembro de honor de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de les Juventuts Mèdiques de Catalunya i Col·legiat d’Honor del Col·legi de Metges de Girona.

A sus noventa años mantenía una mente lúcida y una actividad física envidiable. Hasta su muerte continuó ejerciendo la medicina en la Clínica Platón de Barcelona y en su consulta particular.

 

Obras de ~: con J. Guasch, “Consideracions sobre un cas de nefrosi lipoide”, en Annals de Medicina (AM), 23 (1929), págs. 171-185; con E. Tolosa Colomer, “Sobre las formas predominantes motoras de la siringomielia”, en Ars Médica, 6 (1930), págs. 1-12; con E. Tolosa Colomer, “Algunes consideracions sobre el diagnostic diferencial de l’atrofia muscular progressiva miopàtica”, en AM, 24 (1930), págs. 97-111; en M. Corachán (dir.), Diccionari de medicina, Barcelona, Salvat, 1932; con F. Faixat, “Vólvul gàstric”, en AM, 28 (1934), págs. 21-23; con E. Tolosa i Colomer, “La meràlgia parestèsica essencial y la sintomática”, en AM, 28 (1934), págs. 951- 963; “El corazón en la glomerulonefritis aguda”, en Anales de Medicina Interna, 4 (1935), págs. 1035-1048; “La disfunción renal y su diagnóstico”, en Acta Médica Ibero-Americana (enero de 1935); Albuminuria. La seva valoració pràctica [Barcelona], 1935; “Els mecanismes de producció dels símptomes litiàsics”, en La Medicina Catalana (MC), 5 (1935), pág. 232; con M. Mascaró, “Quist hidatídic i co-lecistopaties”, en MC, 5 (1935), pág. 241; “Diàtesi hemorràgica en la insufi-ciència renal”, en MC, 6 (1936), págs. 715-722; en A. Pedro Pons, Tratado de patología médica (Enfermedades del aparato urinario), Barcelona, Salvat, 1958 (2.ª ed. 1965); “Estimación preoperatoria”, en Actas del Instituto Policlínico (AIP), 24 (1970), págs. 94-99; “August Pi Sunyer. Breves semblanzas de los últimos presidentes (1927-1971) de la Real Academia de Medicina de Barcelona”, en Anales de Medicina y Cirugía de Barcelona, 52 (1971), págs. 34-36; El envejecimiento, Barcelona, Salvat Editores, 1971, págs. 713-719 (reimpr., 1987); “Concepto y etiopatogenia de la hipertensión arterial”, en AIP, 25 (1971), págs. 41-50; “La epistaxis vista por un internista”, en AIP, 26 (1972), págs. 101-106; “La longevidad: ilusión y problema”, en Acacia Médica, III (1973), págs. 231-233; “Joan Coromines. El diagnostic biologic”, en AIP, 28 (1974), págs. 99-100; “Alcoholismo y neuropatías”, en AIP, 28 (1974), págs. 26-34; “El aparato digestivo en el viejo”, en AIP, 28 (1974), págs. 1-14; con otros, Vocabulari mèdic, Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i de Balears, 1974; “El tractament de la hipertensió arterial”, en AM, 60 (1974), págs. 439-453; “Arteriosclerosis de las extremidades. Etiología y patogenia”, en JANO, 60 (1977), págs. 58-62; “Litogènesi urinària”, en AM, 67 (1981), págs. 515-532; “La hipertención arterial en los viejos”, en AIP, 30 (1981), págs. 33-41; “Mots que caldría salvar”, en AM, 68 (1982), págs. 683-690; “Particularitats de la patologia en el vell”, en AM, 69 (1983), págs. 305-315; “La Facultad de Medicina de la Universitat Autonoma del 1933”, en Revista de la Real Academia de Medicina de Catalunya (RRAMC), vol. 2, n.º 3 (1987), págs. 29-32; “La meva gratitud a Marañon”, en RRAMC, vol. 2 (1987), págs. 9-13; “Etiología y patogenia de la arteriosclerosis”, en JANO, 33 (1987), págs. 90-94; “El seleni en biologia i patología”, en RRAMC, 2 (1990), págs. 87- 93; O. Casassas (dir.), Diccionari enciclopèdic de medicina, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1990; “Els iniciadors de l’endocrinologia a Catalunya, en AIP, 34 (1991), págs. 5-8; “Reflexions sobre la medicina preventiva”, en RRAMC, 6, n.º 1 (1991), págs. 11-17; “Clínica del càncer de fetge”, en RRAMC, vol. 8, n.º 3 (1993), págs. 131-137.

 

Bibl.: B. Porcel “Josep Alsina i Bofill contra el envejecimiento”, en Destino n.º 1727 (1970), págs. 24-25; “Cartas de Sempronio: [...] y el sillon académico de Alsina i Bofill”, en Destino n.º 1728 (1970), pág. 20; M. Roig, “El doctor Alsina i Bofill. Un metge català”, en Serrador (noviembre de 1973), págs. 27-31; J. Pernau, “Josep Alsina i Bofill o la octogenaria juventud”, en JANO n.º 37 (1989), págs. 86-90; M. de Fuentes Sagaz, History of Catalan Cardiology, Barcelona, Alta-Fulla, 1992, págs. 7, 56, 63 y 143; J. Puljol i Solei , “Récord del Doctor Alsina Bofill”, en Actes Clínica Plató (ACP), 34 (1994), pág. 2; P. Ribot, “Recordant el doctor Alsina i Bofill”, en ACP, 34 (1994), pág. 3; I. Orsola, “Converses de passadís amb el Dr. Alsina i Bofill a la Clínica Plató”, en ACP, 34 (1994), págs. 4-6; M. Broggi, “Josep Alsina i Bofill (1904-1993)”, en ACP, 34 (1994), págs. 7-8; R. Casares, “En la mort del Dr. Josep Alsina i Bofill”, en ACP, 34 (1994), págs. 9-10; J. Pujol, “L’ètica, com a valor d’empresa”, en ACP, 34 (1994), págs. 11- 12; O. Casassas, Josep Alsina i Bofill, L’exemple, Barcelona, Publicacions de l’Abadía de Montserrat, 1996; R. Casares Potau y M. de Fuentes Sagaz, “L’obra científica de Joseph Alsina i Bofill”, en Quince Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana (Lérida, 30 de octubre-9 de novembre de 1996, Libro de Ponencias), Barcelona, Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears, 1998, págs. 301-355; R. Casares Potau y M. de Fuentes Sagaz, Història de la Clínica Plató, Barcelona, Interpress, 2001, págs. 1, 5, 10, 14-17, 20, 48, 54, 65, 87, 96, 137, 155-156, 170, 173-174, 185-188, 192-194, 198, 200, 204-205, 215, 217, 221, 232-233, 243, 246, 253, 255, 262 y 266.

 

Manuel de Fuentes Sagaz