Ayuda

Juan Dimas Loris

Biografía

Loris, Juan Dimas. Cataluña, p. m. s. xvi – Barcelona, 8.VIII.1598. Regente del Consejo de Aragón, obispo de Urgel y de Barcelona.

Regente la Cancillería de Cataluña y regente del Consejo Supremo de Aragón (1559), acompañó a Felipe II en su paso a Barcelona (1564) y fue nombrado abad del monasterio de San Feliú de Gerona (1568), donde permaneció hasta su promoción al Obispado de Urgel (9 de junio de 1572).

Fue promovido a la silla de Barcelona (4 de julio de 1576) y en ella fue canciller de su Universidad.

Durante el gobierno de su diócesis se ocupó en aplicar las decisiones del Concilio de Trento y decretó la erección del seminario diocesano (20 de noviembre de 1593) en el antiguo monasterio de las agustinas de Montealegre, cuya extinción acababa de decretar el papa Clemente VIII (22 de septiembre de 1593) y nombró como primer rector a Marc Estevé.

 

Obras de ~: Memorial de manaments y Advertencias, Barcelona, Raphel Nogués, 1598.

Fuentes y bibl.: Archivo de la Corona de Aragón, Real Cancillería, Registros, 4.302, fols. 21r.-21v.

A. Fábrega Grau, La vida quotidiana a la catedral de Barcelona en declinar el renaixement. Any 1580, Barcelona, Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, 1978, pág. 13; E. Subirà i Blasi y C. Marti i Marti, El Seminari de Barcelona (1593-1917), Barcelona, Publicaciones de la Abadía de Monserrat, 1993, págs. 27-29; J. Arrieta Alberdi, El Consejo Supremo de la Corona de Aragón (1494-1707), Zaragoza, Institución Fernando el Católico, 1994, págs. 601 y 616; E. Zaragoza Pascual, Catàleg dels monestirs catalans, Barcelona, Publicaciones de la Abadía de Monserrat, 1997, pág. 114; A. Fernández Luzón, La Universidad de Barcelona en el siglo xvi, Barcelona, Universidad, 2005, págs. 97-98.

 

Javier Barrientos Grandon

 

Relación con otros personajes del DBE

Biografías que citan a este personaje

Personajes citados en esta biografía